Alguns estudis que intenten comprendre el comportament de la covid-19 han trobat algunes relacions entre la contaminació atmosfèrica per partícules en suspensió, les anomenades PM10, amb l’augment de casos de malalts. En tots els casos, es tracta d’hipòtesis i és massa aviat per extreure’n conclusions rellevants.
Un d’aquests estudis és el que va elaborar l’Agència Estatal de Meteorologia fa tot just unes setmanes, que també relacionava la covid-19 amb temperatura i valors d’humitat atmosfèrica baixos. Aquestes mateixes relacions també formen part de les conclusions d’un estudi realitzat pel CSIC, un altre d’elaborat entre el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Hospital Clínic, i un tercer fet pel Servei per al Canvi Climàtic Copernicus.
Les PM10, un contaminant natural
Les PM10 són partícules molt petites en suspensió a l’atmosfera. La majoria tenen un origen natural i són pols o pol·len, però també n’hi ha d’origen antròpic com ciment o cendres.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el valor límit permès no hauria de sobrepassar els 40 ug/m3 de valor mitjà anual o els 50 ug/m3 de valor mitjà diari, ja que poden contribuir a l’augment de casos de càncer de pulmó i d’afeccions respiratòries, com episodis d’asma o de patologies cardiovasculars. Tot sembla indicar que a aquestes patologies potser s’hi haurà de sumar ara la covid-19. Les dades que de moment es tenen així ho apunten, però requereix d’una sèrie més llarga per ser fiables i poder-ne extreure conclusions més clares.
Com han evolucionat les PM10 durant el confinament?
Durant els mesos de confinament, decretat per l’estat d’alarma, ha començat la primavera i la floració de moltes plantes. Això ha facilitat l’increment de pol·len a l’atmosfera. També hem viscut alguns episodis que han comportat la intrusió de pols sahariana a casa nostra, com el de final del mes d’abril, amb pluja de fang a molts indrets. Això explica el fet que s’hagin produït alguns pics de PM10 a l’estació de mesura de l’Eixample, de la Xarxa de Vigilància i Predicció de la Contaminació Atmosfèrica, del Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquestes dades estan encara pendents de validació al laboratori, però ja ens donen una idea de les mesures de l’estació automàtica.
A la gràfica s’hi pot observar l’eix vertical, els registres de PM10 en ug/m3 i, a l’eix horitzontal, l’evolució temporal des d’un mes abans del confinament fins al dia 4 de maig.
Si ens fixem en l’evolució de casos de covid-19 hi veurem algunes relacions interessants, que en tots els casos són hipòtesis. Per exemple, l’increment de casos de covid-19 durant alguns dies de final d’abril, coincidint amb l’aportació de PM10 que va comportar la pols sahariana a tot l’arc mediterrani. El 15 d’abril, per exemple, va haver-hi un increment de casos de la covid-19 i coincideix amb valors alts a la costa catalana. Així mateix, l’augment de casos de malalts del 29 d’abril concorda amb el final de l’episodi plujós que va deixar més de 200 l/m2 a Barcelona durant els quatre dies anteriors.
