Vista de Barcelona des de Collserola

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha publicat un estudi en què evidencia la concordança de les comunitats autònomes amb una temperatura mitjana més alta amb les que tenen menys casos de coronavirus, durant les últimes dues setmanes.

Les dades estatals per comunitats

L’estudi de l’Aemet i l’Instituto Carlos III relaciona les dades d’ambdós organismes estatals, entre el 26 de març i el 5 d’abril, i constata que la dada de casos nous per cada 100.000 habituats és més baixa a les comunitats amb una temperatura mitjana més alta, com les Canàries, les Balears, Múrcia i Andalusia. Per contra, les comunitats amb una temperatura mitjana més baixa han tingut més casos de covid-19 per cada 100.000 habitants. És el cas de la Rioja, Navarra i Madrid.

Astúries i Cantàbria no segueixen el mateix patró i són dues de les comunitats amb menys casos, tot i ser també del grup dels més freds de l’estat. L’Aemet ho explica per la proximitat amb el mar i la relació que també pot tenir la humitat absoluta alta amb menys incidència del virus.

dades temperatura coronavirus

El cas de Catalunya

Durant les dues setmanes analitzades en l’estudi, Catalunya és una de les comunitats amb una temperatura mitjana més baixa i, per tant, també es troba en el grup de més incidència del virus.

Durant els propers dies no s’espera fred, però sí pluja i humitat atmosfèrica alta. Tèrmicament, el que queda d’abril es preveu amb una temperatura normal per a l’època, sense cap gran entrada freda, però tampoc càlida. Aquests paràmetres meteorològics podrien ser positius per evitar la propagació de la pandèmia aquí.

La contaminació, també clau en la covid-19

L’estudi de l’Aemet també relaciona els indrets amb més mala qualitat atmosfèrica de l’estat amb els llocs on el virus ha tingut més incidència. Concretament, relaciona els llocs amb més partícules en suspensió, les anomenades PM10, amb els llocs amb més covid-19. Durant els mesos càlids els índexs de contaminació acostumen a empitjorar, ja que el moviment de masses d’aire és més complicat. Aquesta hipòtesi facilitaria la propagació del virus a les grans ciutats, com Barcelona, i contrarestar l’efecte de l’augment de la temperatura durant l’estiu.