L’hivern meteorològic va començar l’1 de desembre i s’acabarà el 29 de febrer. 90 dies després, podem dir que haurà estat extremadament càlid, primaveral. De fet, les dades així ho mostren.
Un hivern sense hivern
Amb les dades obtingudes de l’estació automàtica del Meteocat a l’Observatori Fabra, i comparant-les amb les mitjanes climàtiques facilitades pel mateix Observatori Fabra per al període 1981-2010, queda clar que aquest hivern no ha fet d’hivern.
La mitjana de temperatura d’aquests 90 dies se situa en 11,15 ºC, una dada gairebé calcada a la mitjana d’un mes de març normal, que se situa (per al període 1981-2010) en 11,3 ºC. L’hivern ha fet de març i, fins i tot, d’abril i maig.
De fet, analitzant les mitjanes diàries, trobem molts pocs dies en què realment hagi fet fred. Quedar per sota de la mitjana climàtica del mes de gener ha estat un fet realment excepcional enguany. Només 10 dies (11% del total de l’hivern), bona part dels quals gràcies al temporal Gloria.
Per contra, són molts els dies que la mitjana diària ha igualat o superat a la del mes de març o, fins i tot, abril. Concretament 42 dies (un 47 % del total de l’hivern) superen la mitjana del mes de març i en fins a 14 ocasions (16 %) la mitjana del mes d’abril.
Les mínimes, les més escandaloses
Però si desgranem les dades i analitzem temperatures màximes i mínimes per separat, qui se’n duu el premi gros són les mínimes d’aquest hivern, que gairebé són 2,5 ºC més altes de les que tocaria climàticament. Això situa la mitjana de les mínimes d’aquests 90 dies d’hivern en un hipotètic març avançat.
Només una part del gener queda salvada d’aquesta eterna primavera. En aquest sentit, desembre i febrer han estat i són autèntics desastres pel que fa a les mínimes, amb desviacions superiors als 3 ºC respecte de la mitjana climàtica.
A falta de només un dia per acabar l’hivern meteorològic, en fins a 55 ocasions (un 61% del total) hem tingut mínimes que superaven la mitjana d’un mes de març normal. De fet, en fins a 25 ocasions (28 % del total) se superava la mitjana del mes d’abril, amb alguns registres extraordinàriament elevats com els 15 ºC de mínima del 3 de febrer, una dada més pròpia de finals del mes de maig.
El fred, en canvi, ha anat en petites dosis. Només 15 nits (17 %) igualen o queden per sota de la mitjana climàtica, només una al febrer.
De dia, molta suavitat, i amb rècord inclòs
Tot i que la desviació és menor que amb les temperatures mínimes, les màximes també han picat amunt.
Una mitjana hipotètica aniria situada en un febrer avançat (les mínimes, un mes avançat). Però les màximes ens han deixat una dada rècord: el rècord absolut de temperatura màxima en un mes de febrer. Els 22.4 ºC assolits el 3 de febrer superaven el rècord anterior, de 22,2 ºC de l’any passat.
La pluja ens ha portat més sort, gràcies a dos episodis més propis de la tardor que de l’hivern, com la llevantada de principis de desembre i el temporal associat a la borrasca Gloria, que han omplert els embassaments de casa nostra.
