Diumenge, últim dia del mes de febrer d’un 2004 que era any de traspàs. El fred feia dies que s’havia instal·lat a Barcelona, però la neu no va arribar fins a l’últim sospir del febrer.

Era la tarda del dia 29. Feia prop de dos anys i mig que no nevava a la ciutat (des del desembre del 2001). Al fred que ja arrossegàvem de jornades anteriors se li va sumar un embossament potent d’aire fred en altura, amb temperatures properes als -37/-38 ºC a 5.500 m. Una nova descàrrega d’aire fred que arribava del centre del continent i que a més a més venia acompanyada d’una bossa d’humitat en forma de rebuf.

El còctel estava servit. Nuvolades potents ja al migdia que van acabar detonant en una tarda tempestuosa. Tot i que la temperatura no era especialment baixa, un cop va començar a nevar va caure en picat i es va situar a l’entorn dels 2-3 ºC, suficient. Els registres de precipitació amb prou feines van fregar els cinc litres a la ciutat, però van caure en poca estona i en forma de neu. Barcelona va quedar lleugerament emblanquinada (especialment a la part alta de la ciutat)  i  l’Arrabassada va haver de ser tallada al trànsit durant prop de dues hores.

No va ser una nevada exclusiva de la ciutat. Altres comarques veïnes també van veure neu fins i tot fins al nivell del mar, com és el cas del Maresme, el Baix Llobregat i el Vallès.

L’Espanyol-València, sota la neu

Aquella tarda es disputava a Montjuïc l’Espanyol-València de Primera Divisió. El verd de la gespa va donar pas a una segona part en què amb prou feines es podia distingir la pilota. Fred intens i patiment amb premi perico. L’Espanyol va guanyar aquell partit 2-1 amb dos gols de Tamudo en la temporada que, curiosament, el València, va acabar guanyant la Lliga i l’Espanyol es va salvar pels pèls.

Un últim dia de febrer, que va repetir l’any següent

L’atzar va voler que després de la nevada del 2004, tornés a nevar a Barcelona just un any després.

Ja en dies precedents el fred havia estat intens. Situació d’anticicló que s’allargava de nord a sud a l’oceà Atlàntic i una potent borrasca a l’Adriàtic. Al mig, una potentíssima irrupció d’aire fred que ens feia arribar la isoterma de -10 ºC a 1.500 m fins a gairebé la mateixa ciutat de Barcelona. I això que aquell any ja veníem d’una de les pitjors onades de fred dels darrers temps, a finals del gener d’aquell 2005, última vegada que va glaçar al centre de la ciutat.

Tot i que la neu ja va fer acte de presència amb anterioritat a Collserola, la nevada del 28 de febrer del 2005 va ser la més important d’aquell any i una de les més importants del segle XXI. Dilluns de bon matí la situació era caòtica. Desenes de carreteres tallades al trànsit (algunes tan importants com l’AP-7 o l’A2), nombroses cancel·lacions de vols a l’aeroport i una neu que no deixava de caure.

La nevada va afectar molt especialment Barcelona i la seva àrea metropolitana, deixant de banda gairebé del tot altres zones del territori. Les platges van acabar totalment emblanquinades fins i tot al Garraf, on s’acumulaven prop de 5 cm de neu a Vilanova i la Geltrú i Sitges.