Si alguna cosa bona podem atribuir al coronavirus i al confinament obligat és, probablement, el permetre’ns recuperar el sentit de l’observació, una cosa que malauradament la majoria hem acabat perdent, o si més no l’hem deixat rovellar, a causa de les presses i l’estrès al qual ens veiem sotmesos.
Observar el dia a dia de com canvia el paisatge que tenim més a prop de casa, darrere la finestra, bé sigui un carrer al bell mig de la ciutat, bé els boscos que envolten el nostre poble o el mar, ens permet seguir el ritme de la natura i adonar-nos de detalls, sovint, sorprenents.
Dofins a tocar la costa catalana
Justament la baixada de revolucions en tot tipus d’activitats a l’exterior, combinada amb l’observació, han fet aflorar aquests dies a les xarxes imatges d’ocells, d’alguns animals passejant per pobles i ciutats i, fins i tot, de dofins a tocar les platges.
De dofins se’n han vist a la comarca del Maresme, a Sant Pol de Mar, però també en altres sectors del litoral, especialment a la Costa Brava.
Els experts destaquen que caldrà esperar per poder avaluar si la seva presència ha augmentat realment en aquest període de confinament, ja que de dofins se’n han vist en moltes altres ocasions a tocar les platges, i hi ha diverses causes que en podrien afavorir la presència.
Sigui com sigui, la major presència d’observadors des de casa seva aquests dies possiblement hi ha tingut molt a veure.
Aquest matí al litoral de Sant Pol de Mar grup nombrós de dofins molars saltant en direcció Barcelona! Quin espectacle! #dofins #confinament @tv3cat @eltempsTV3 @TomasMolinaB @AlfredRPico @XavierRomeraC @obsdelmar @ajsantpol @ARAmeteo @LaVanguardia pic.twitter.com/Cezl8hhtui
— Enric Sagristà (@EnricSagrista) March 30, 2020
Magnífic grup d dofins😍
Ahir entre Tamariu i ca la Pedrosa, Baix Empordà pic.twitter.com/EWmu4nBEt7— rEVOLució (@Republicana20) March 30, 2020
El dofí mular
Aquest dofí, relativament sociable i d’hàbit costaner, es caracteritza per la seva silueta robusta i el morro curt. És un animal gran, de més de dos metres de llarg, que pot arribar a pesar fins a 300 kg. És una espècie comuna a tots els mars tropicals o temperats i al Mediterrani.
S’alimenta d’una gran diversitat d’organismes, des de peixos fins a crustacis o cefalòpodes. No és rar veure’l seguint els vaixells d’arrossegament per aprofitar les restes de peix de les xarxes. Pot viure un màxim de 25 o 30 anys.
Aquesta no és l’única espècie que viu a les nostres aigües, també hi ha el dofí comú, més menut i de forma fusiforme i estilitzada. Tot i el seu nom, és més aviat rar a les costes de Catalunya, sol ser més freqüent al sud del País Valencià. També hi ha el dofí llistat, molt semblant al dofí comú, però amb diferent pauta de pigmentació. Aquest és un dels cetacis més freqüent i fàcilment observable.
A banda de dofins, convé recordar que la presència de cetacis és habitual a Barcelona, sobretot en el cas del rorqual comú, una balena que s’ha observat diverses vegades al voltant de Barcelona i sobretot a les costes del Garraf. Aquesta espècie de febrer a maig es mou entre Tarragona i la Costa Brava a la recerca d’invertebrats.
