El 2020 serà recordat sobretot per la pandèmia, però han passat coses més enllà de la covid. Al gener vam patir el pas de la borrasca Gloria, que també va causar estralls i va fer molt de mal. Malgrat això, també va servir per posar alguna cosa a lloc.
El delta de la Tordera va ser un dels grans beneficiats del temporal ja que, gràcies a l’aportació massiva de sediments de la riuada històrica, va tornar a guanyar terreny al mar després de dècades de retrocés. Els sediments transportats per aquest riu van formar una enorme barra de sorra a mar obert, i una gran llacuna, que s’ha omplert de vida.
Un espai en decadència i retrocés des de fa dècades
és doctor en ciències del mar i geòleg i ha presentat recentment una tesi doctoral sobre la gestió al delta de la Tordera. L’expert recorda que abans dels anys 70, el delta no retrocedia, sinó que creixia cada any.
A conseqüència de les nombroses actuacions de sobreexplotació fetes entre les anys 40 i 80 a la Tordera, el delta va entrar en retrocés, de forma especial els anys 60 i 70. Tot plegat va implicar que a partir dels anys 80 la taxa de retrocés arribés a ser de fins a 8 m/any. Una taxa que es va mantenir fins al segle present, per bé que a partir del 2007 amb la prohibició d’extreure sorres (dragatges davant del delta) va minvar-ne la taxa d’erosió.
Les actuacions que han fet retrocedir el delta han estat, entre d’altres, la canalització de trams del riu i la sobreexplotació de l’aqüífer per captació d’aigua (pel turisme, el reg o la indústria), activitats impulsades sobretot a partir dels anys 60. També hi han contribuït els dragats de sorres submarines, l’extracció d’àrids de la llera del riu o l’ocupació de la plana deltaica i els laterals del riu, on antigament hi havia hagut llacunes.
Fruit de tot plegat, el delta va acabar retrocedint entre 250 i 300 metres entre els anys 40 i l’inici de l’any 2020. De totes les llacunes que havia tingut la Tordera només en va quedar una de menuda —gens comparable a les precedents—, visible a l’extrem final del riu a l’estiu, moment en què sol quedar quedar sec i sense cabal mínim.
Gir inesperat amb l’arribada de la borrasca Gloria
El pas de la borrasca Gloria va suposar un dur temporal de vent, pluja, neu i mala mar. La llevantada generada per la pertorbació es va qualificar d’històrica per part del Servei Meteorològic de Catalunya. La precipitació va superar els 400 litres al Montseny durant tot l’episodi (430 litres al Puig Sesolles). Per trobar registres similars en el conjunt del país caldria retrocedir fins a la primera meitat del segle passat, fins al desembre del 1932, any en què es van superar també els 400 litres a l’àrea del Montseny i a molts sectors de les comarques gironines.
La riuada va causar estralls en el cas de la Tordera. De retruc, però, la gran crescuda i el desbordament d’aquest riu va suposar que en tres dies arribés el volum de sediments que s’aportaria a ritme actual en 10 o 20 anys.
Un volum increïble de sediments que va projectar inicialment fins a 300 m la punta del delta. Aquests sediments van formar una enorme barra de sorra a mar obert, i una gran llacuna d’aigua salobre.
L’extrem del delta es va anar reajustant i actualment suposa un allargament d’un 200 m. El 2020 ha estat un any molt plujós, un fet que sumat a una menor explotació de l’aqüífer a causa del confinament —menys turisme—, ha contribuït a l’assentament de la barra de sorra i la llacuna. L’aqüífer de la Tordera presenta actualment un bon nivell, un fet que fa pensar que si plou al llarg de la tardor i l’hivern el riu tornarà a dur un bon cabal i sediments.
Què li passarà al nou delta de la Tordera?
Sagristà recorda que si se segueix sobreexplotant la conca de Tordera tornarà el retrocés. Com a nota positiva esmenta que si el retrocés segueix el ritme previ al Gloria tenim un marge d’uns 20 anys fins arribar als nivells previs al Gloria. Tenim, per tant, uns anys per intentar canviar polítiques i posar-hi mesures.
Una possible solució, destaca, seria usar més aigua procedent de la planta dessalinitzadora i no de l’aqüífer. Això suposaria una gran millora, i que el riu tornés a portar aigua i sediments. Recorda, finalment, que l’extracció massiva de l’aqüífer va salinitzar-ne l’aigua i va ser un dels motius que va impulsar al seu dia la construcció de la planta dessalinitzadora de la Tordera.
Una nova llacuna plena de vida amb més de 160 espècies d’aus
és biòleg i consultor ambiental, a banda de ser un gran coneixedor de la zona. L’expert explica que des del pas de la borrasca Gloria s’han documentat entre 160 i 170 espècies diferents d’aus. Es tracta d’una xifra molt rellevant, més tenint present que a Catalunya en tota la història s’han vist a l’entorn de 400 espècies d’aus diferents. Les de la llacuna, per tant, suposen més del 40 % del total.
La pregunta del per què tantes espècies estaria relacionada amb una major qualitat d’aquest hàbitat, el delta. El biòleg ens parla de tres punts: més espai, més aliment i més tranquil·litat.
- Més espai
La nova llacuna ha guanyat espai al mar, un fet que han aprofitat les aus. Cal tenir present que el delta de la Tordera es troba en un punt estratègic per a les espècies que hi estan de pas, que pugen (o baixen) cap al centre i nord d’Europa i les planes russes. De fet, en un context més gran, convé recordar que Catalunya es troba en plena ruta migratòria, a banda que és també de per si un territori altament divers pel que fa a paisatges i hàbitats diferents, un fet que n’afavoreix la presència de moltes espècies
- Més aliment
El nou espai també suposa un nou punt d’alimentació: més insectes, invertebrats , plantes o algues.
- Més tranquil·litat
La llacuna, de moment protegida d’afluència de persones, suposa major tranquil·litat per a les aus, fa que sigui un espai més atractiu. A banda, convé recordar el fet que, durant el confinament més estricte, es va beneficiar d’una treva total pel que fa a la presència humana.
La prova de tot plegat és que alguna espècie d’ocell que abans passava de llarg perquè era molt sensible a la presència humana, ara s’hi aturi.
Hi ha més aus ara que abans?
La pregunta no és senzilla de respondre. Alzina insisteix en el fet que no se sap si n’hi ha més ara, des de la formació de la llacuna. És difícil de contestar perquè des d’aleshores ha augmentat molt el nombre d’observadors, hi ha més ulls mirant que en altres anys.
La sensació general és que es podrien haver incrementat les espècies perquè se n’han vist algunes que no s’havien vist en molts anys i alguna espècie mai vista. També podria haver augmentat el nombre d’exemplars, però tampoc no se sap del cert.
El que sembla més clar és que les aus s’estan més temps a la llacuna, més dies. Alzina posa l’exemple de l’àliga pescadora, la qual s’havia observat un cop —un dia— aquí fa anys. Ara s’ha vist durant 10 dies seguits.
S’ha vist, així doncs, que les espècies més rares d’observar com el flamenc, l’àliga pescadora o el xatrac gros s’estan més temps a la llacuna, més dies que abans. Hi estan més bé i s’hi queden més dies.
La importància de la preservació
El delta de la Tordera és un punt d’alta importància pel fet de ser l’únic punt de repòs de les espècies d’aiguamoll que hi ha entre el Delta del Llobregat i els Aiguamolls de l’Empordà. També alberga la colònia més important de corriol petit, el qual nia a les illes del riu i bassa de la desembocadura, i les dues úniques tortugues d’aigua dolça d’Europa. El riu i els estanys del la Tordera formen part d’un espai natural i de la Xarxa Natura 2000.
Actualment els ajuntaments de Blanes i Malgrat de Mar n’han barrat el pas, però igualment diverses persones se salten la prohibició i la llacuna i el tram final del riu es veuen sotmesos a diversos impactes temporals: presència humana, gossos, gent banyant-se i quads, cavalls, pas de tractors per la llera del riu, etc. Tot això, a banda dels impactes permanents que suposen la presència de càmpings, hotels o altres edificis pròxims.
Els ajuntaments de Blanes i Malgrat de Mar reclamen més protecció pel nou delta de la Tordera: que es declari Reserva Natural Parcial, però cal participació de moltes administracions. Cal lligar molt agents diferents que es posin d’acord, i no sembla que hagi de ser fàcil.
Pere Alzina insisteix en el fet que potser no es tractaria tant de protegir legalment moltes hectàrees, sinó de crear instruments de protecció efectius: de seguiment i vigilància, sancions, etc. A banda, apunta que caldria dur a terme mesures compensatòries com la creació d’una xarxa d’estanys que serveixin de refugi per l’avifauna. “Només excavant una mica es poden formar basses que s’omplirien amb celeritat gràcies a l’elevat nivell freàtic de la zona”.
