El balanç d’arbres caiguts a causa del temporal Gloria
L’excepcionalitat de la llevantada causada per la borrasca Gloria ha provocat estralls als boscos de Collserola. La convivència de pluja i ratxes de vent de fins a 109 km/h (Observatori Fabra) durant tres dies seguits ha causat la caiguda de centenars d’arbres en aquest àmbit, quasi un miler. Les zones més afectades, on han caigut més arbres, han estat les de la part del Baix Llobregat, però també les carenes del nord-est del Parc (Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac). L’afectació ha estat irregular, no homogènia.
Les tasques de retirada de fusta de camins, marges i boscos s’allargaran durant mesos. L’objectiu és retirar una part important d’aquesta fusta abans de l’època de major risc d’incendi forestal.
Als 52 parcs urbans gestionats per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entre els quals hi ha el Jardí Botànic Històric, el Jardí Botànic o el Parc de Can Rigal en el cas de Barcelona, s’han anotat 280 arbres tombats directament pel temporal. A banda, s’han compatibilitzat 200 exemplars que han patit danys o desplaçaments, 116 dels quals s’han hagut de batre. En total han estat 396 els arbres afectats, malgrat que es tracta d’una xifra provisional que encara es podria incrementar lleugerament els pròxims dies.
A la ciutat de Barcelona la llevantada va fer que s’haguessin de retirar més de 200 arbres.
Per què cauen arbres?
Dina Alsawi, cap de servei de parcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) destaca que, en el cas dels parcs de l’AMB, Gloria va fer caure molts arbres, entre els quals hi havia molts exemplars sans, arbres sense defectes, que també van bolcar: les arrels van acabar cedint i es va aixecar el pa de terra.
L’especialista explica que aproximadament la meitat dels arbres caiguts en aquests parcs eren coníferes, sobretot pins.
Per entendre el perquè de la caiguda d’aquests pins cal parlar de l’efecte vela, un terme que fa referència a la resistència i parament al vent que suposa un major volum de capçada en el cas dels arbres.
A banda, quan bufa fort el vent i a més plou —tal com va passar durant el pas de la borrasca Gloria—, la capçada se sobrecarrega, pesa més per l’acumulació d’aigua. Si a aquest fet hi sumem, a més, un sòl saturat d’aigua, aleshores és més fàcil que es produeixi el bolcament d’un arbre.
A l’hivern els caducifolis generen menys vela i la capçada reté menys aigua de la pluja. Hi ha menys sobrecàrrega i fa que siguin més resistents a la caiguda, tal com ha passat en aquest episodi.
Alsawi afegeix que l’any 2015 l’AMB va fer un pla de risc, fent un primer garbell i posada a punt de l’arbrat durant l’any 2016 “potser si no s’hagués fet aquesta actuació haurien caigut més arbres en aquest episodi”.
Hi ha espècies més resistents que d’altres?
“No podem parlar d’un rànquing d’espècies”, explica Dina Alsawi, “no hi ha espècies més o menys resistents a situacions anòmales com les viscudes durant el pas de la borrasca Glòria”.
Als arbres, independentment de l’espècie, els condiciona o afecta més la manera com s’han anat desenvolupant en el seu emplaçament.
Així, a tall d’exemple, una llavor quan germina al medi natural genera unes arrels que s’aniran fiançant amb el pas dels anys sense manipulacions. Aquest arbre tindrà més estabilitat, independentment de l’espècie que sigui, que no pas un arbre que s’hagi plantat en un entorn urbà. Els arbres que es planten als carrers han patit una manipulació de les arrels als vivers i necessiten temps per tornar-se a formar —i arrelar— al nou emplaçament.
Cada arbre es veu condicionat per les condicions de l’indret on creix. Els arbres de zones urbanes solen tenir condicions més limitades que els dels parcs a causa del menor espai disponible per a les arrels als escocells, la proximitat a les façanes, el vent dominant al carrer on viuen o l’efecte accelerador causat pels edificis, entre d’altres.
En episodis anteriors…
Per bé que Gloria ha implicat la caiguda de molts arbres, l’episodi no es pot qualificar de tant destructiu com els viscuts l’any 2009 o 2010.
Concretament, la forta ventada de ponent del 24 de gener del 2009, amb ratxes de més de 120 km/h a la ciutat de Barcelona o de 200 km/h en punts del Penedès, va suposar la caiguda de centenars de milers d’arbres dins de l’àmbit del Parc de Collserola i al voltant de 700 peus en el cas dels parcs urbans de l’AMB.
La nevada del 8 de març de 2010 també va generar molts danys als boscos de Collserola, tant per la caiguda d’arbres com per les fractures produïdes per la sobrecàrrega a les capçades pel pes de la neu. En aquella ocasió es calcula que van caure algunes desenes de milers d’arbres en el conjunt del Parc de Collserola.
