Que el dia té 24 hores tothom ho té clar. La nit i el dia probablement, també. Però la cosa es comença a complicar quan afegim el migdia, mig matí, mitja tarda o vespre, entre d’altres. Ho entenem tots de la mateixa manera?

Poc consens en algunes franges horàries

Cap de les preguntes proposades a l’enquesta obté uns resultats prou contundents com per assegurar mínimament que tots entenem de la mateixa manera algunes franges horàries.

Segons l’enquesta, el vespre, el matí i la nit són les que mostren un consens més gran entre els enquestats a l’hora d’associar aquesta franja horària a una hora determinada. Així, el vespre l’acostumem a ubicar a les 20 h, el matí abans de les 11 h i la nit després de les 21 h. Tot i això, no tothom ho veu de la mateixa manera.

De fet, hi ha franges que són realment difícils d’ubicar en una hora en concret. La mostra més evident, el migdia, moment de la jornada que els enquestats ubiquen gairebé en parts iguals a les 12, 13 i 14 h.

Què ens diu el diccionari?

Evidentment, tot són percepcions i tot va molt lligat també a l’horari de cada persona, però què ens diu el diccionari? Què és què i quan és quan?

L’Optimot, a la seva fitxa sobre les parts del dia no fa referència en cap moment a hores en concret, sinó que ho lliga a la llum i al sol.

Així, segons l’Optimot, el matí  “és l’espai de temps entre que surt el sol i el moment en què està més alt”. Dit d’altra manera, el matí canvia en funció de l’època de l’any. Així, un dia de mitjans d’octubre entendríem com a matí l’espai de temps que va de les 8 h (quan surt el sol) i les 13.30 h (quan el sol és més alt. Però això canviaria molt al desembre, quan aniria de 8 a 12.50 h i, especialment, al juny, quan el dia és més llarg i quan el matí (en base a la definició de l’Optimot) aniria de les 6.15 a les 14 h.

El migdia, per tant, “és la part del dia en què el sol està en el punt més alt“. Es tracta, per tant, d’un únic moment. Tot i ser estrictament un instant, aquí sí que es fa més fàcil ubicar-lo en una franja horària situada entre les 13 i les 14 h. Al cap i a la fi, el nostre fus horari va una hora avançat respecte al sol (temps universal) a l’hivern i dues a l’estiu, per la qual cosa és relativament fàcil sumar 1 h a l’horari d’hivern a un migdia universal (12 h). I, a l’estiu, exactament igual, però sumant-ne dues (horari d’estiu).

La tarda, seguint l’esquema de l’Optimot “és la part del dia compresa entre el moment en què el sol abandona el punt més alt i es comença a pondre”.A l’estiu doncs, la tarda es pot allargar des de les 14 h del migdia fins gairebé les 21.30 h dels dies més propers al solstici d’estiu. Per contra, l’hivern ens deixa tardes molt més curtes, que anirien de les 13 h del migdia fins poc més de les 17 h dels dies més curts de l’any, al desembre.

El vespre és, per tant, una de les franges horàries de les que tothom en parla que, segons l’Optimot, tindria més variació durant l’any, atès que el vespre “és la part del dia entre que es comença a pondre el sol i es fa fosc”. Si prenem com a referència l’hora de la posta de sol i el moment en què es fa fosc com la finalització del crepuscle civil (moment en què, tot i no haver sol, hi ha prou llum com per poder fer activitats sense necessitat de llum artificial) tindríem també un ventall amplíssim en funció de l’època de l’any. Així, un vespre d’estiu aniria aproximadament de 21.30- 22 h, mentre que un vespre d’hivern quedaria ubicat entre les 17.30- 18 h

I arribem a la nit, que “és l’interval de temps en què no hi ha llum solar” i que, per tant, també quedaria molt canviant en funció de si és estiu o hivern, sent a partir de les 18 h a l’hivern i les 22 h a l’estiu.

Sigui com sigui, cadascú té el seu ritme i el seus horaris establerts i, probablement també, per això, tenim sovint percepcions diferents.