La concentració de diòxid de carboni (CO2) en una aula d’estudiants de primària amb les finestres tancades pot arribar a ser quatre vegades superior al CO2 que es concentra a l’exterior. Ho constaten diversos mesuraments que han fet alumnes de cinquè i sisè acompanyats per professionals de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Aquests estudis formen part del projecte de refugis climàtics del qual formen part una dotzena de centres educatius de Barcelona. L’investigador de l’ICTA-UAB Josep-Anton Morguí ha explicat que els mesuraments d’una atmosfera neta, segons la COP25, són de 410 ppm de CO2 però que durant les proves amb els estudiants han detectat concentracions d’entre 420 i 480 ppm de diòxid de carboni a l’exterior, mentre que a l’interior de l’aula els registres es tripliquen i poden arribar als 1.800 ppm de CO2, i, en algun cas, fins i tot a més de 2.000 ppm.
Per què es concentra més CO2 dins d’una aula?
L’investigador assegura que aquests paràmetres tan alts es donen quan no s’obren les finestres de la classe durant una bona estona i, per tant, destaca la importància de ventilar els espais d’estudi obrint també les portes perquè hi hagi corrent d’aire. Morguí també raona que hi influeix la grandària de l’aula, l’activitat que s’hi està fent i que els nens generen més CO2 que no pas els adults pel seu metabolisme: “25 nens en una classe respiren més que 25 adults”, assegura.
La importància de ventilar bé les aules recau en el fet que les concentracions altes de diòxid de carboni afecten l’estat d’una persona: “Ens fa estar més cansats, més fatigats, ens costa estar més atents. […] No són les matemàtiques, és el CO2 que ens fa adormir. No ens serien tan difícils si ventiléssim bé”, diu Morguí.
Què són els refugis climàtics?
La dotzena d’escoles que s’han convertit en refugi climàtic a la ciutat, i on s’estan fent proves com els mesuraments de CO2 de l’ICTA-UAB, estan pendents d’intervencions arquitectòniques que permetran que els espais siguin més acollidors davant de fenòmens com una onada de calor. Morguí explica que cal valorar les necessitats de cada centre però que s’actuarà perquè hi hagi més ombra, una humitat més controlada en l’aire i perquè tinguin més espai verd.
