La tardor es fa notar plenament terra endins
Aquests dies les fagedes, boscos caducifolis ben presents a l’Aran, però també a les valls i muntanyes més humides de l’Alta Ribagorça, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa o l’Alt Empordà, l’entorn del Montseny o la Serralada Transversal i els Ports, ja mostren els colors de tardor plena.
A banda, moltes altres espècies de fulla caduca com el roure, la blada, l’arç blanc, el freixe o el pollancre també es troben en el millor moment cromàtic de l’any a bona part de l’interior i el nord del país.
Els colors de tardor s’avancen uns dies a Barcelona
Barcelona també és una ciutat ideal per passejar i gaudir de la varietat cromàtica de la tardor.
Per bé que és cert que un bon percentatge de l’arbrat de la ciutat és perennifoli —més adaptat a la irregularitat del clima mediterrani i l’eixut estival— també tenim nombroses espècies de fulla caduca, bé dins la trama urbana, bé als parcs i jardins.
L’arribada del fred de forma més prematura a finals de setembre, combinat amb l’escurçament dels dies i la presència de força dies grisos i precipitacions, estan fent que, enguany, els colors de tardor s’hagin avançat uns dies arreu, també a la ciutat de Barcelona, on ja es fan notar en alguns casos.
El plàtan d’ombra
El plàtan d’ombra (“Platanus x acerifolia”) és un arbre especialment vistós quan arriba el fred, ja que les seves grans fulles palmades passen de tonalitats verdoses a ocres i marrons.
Aquesta espècie, tot i que des de fa anys s’està limitant a favor d’altres arbres més resistents a les condicions urbanes, encara és l’arbre més abundant de la ciutat. Actualment es comptabilitzen uns 19.000 plataners, el 9 % dels 202.000 arbres que poblen els carrers de Barcelona.
Aquests dies, els plàtans d’ombra ja mostren símptomes de canvi per bé que el seu millor moment cromàtic probablement s’esdevindrà a mijans de novembre. Enguany, aquests arbres han començat a canviar el color força dies abans que l’any passat, a l’entorn de dues setmanes aproximadament.
El lledoner
Un altre arbre que ens anuncia l’arribada de la tardor en el seu fullatge és el lledoner (“Celtis australis”), el quart més nombrós, amb aproximadament 12.000 unitats.
Aquesta espècie tot just comença a mostrar les primeres fulles grogues, tot i que varia força en funció dels carrers. Alguns exemplars ja s’han desprès d’una part del fullatge, però d’altres encara mantenen la totalitat de les fulles verdes. Aquesta espècie tradicionalment acaba de perdre del tot les fulles a principi o mitjans de desembre a l’interior de Barcelona.
El xiprer calb o dels pantans
El xiprer calb, o dels pantans
(“Taxodium distichum”) és una de les tres úniques espècies de conífera que perden les fulles a l’hivern. És un arbre exòtic a Barcelona que requereix tenir les arrels submergides dins de l’aigua. Tal com sol ser habitual a finals d’octubre, aquesta espècie mostra actualment les tonalitats més típiques de la tardor.
A Barcelona en podem trobar al Parc de Diagonal Mar, també al Parc de la Pegaso, als Jardins de Can Fabra, als Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i, sobretot, al Parc de la Ciutadella. Els exemplars de la Ciutadella van ser plantats l’any 1933, tenen unes dimensions considerables i formen part del Catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona.
Es tracta d’un arbre nadiu del sud-est dels Estats Units –de zones pantanoses del Mississipí i Florida que es caracteritza per la presència d’unes estructures anomenades pneumatòfors; una mena de bonys que s’emplacen a les arrels, per sobre la làmina d’aigua, i que serveixen per deixar passar l’aire des de l’exterior i evitar-ne, de pas, la putrefacció.
L’acàcia de tres punxes
(“Gleditsia tricanthos”) és un arbre nadiu dels Estats Units i el sud-est del Canadà que s’ha adaptat molt bé als carrers de Barcelona. Aquests dies crida l’atenció pels seus fruits, de grans dimensions i que recorden els del garrofer, però també pels colors ocres de les seves fulles, les quals es desprenen amb celeritat.
Altres espècies que ja mostren tonalitats de tardorA Barcelona tenim, a banda, altres arbres que també perden les fulles a l’hivern i que aporten diversitat cromàtica als carrers en arribar la tardor. En són un exemple els til·lers, les mèlies, les sòfores, els pollancres, l’arbre de Judes, el ginkgo, el castanyer, el freixe o l’ailant, entre d’altres.
Els til·lers, a tall d’exemple, ja mostren també part del fullatge més tardorenc, tot i que encara mantenen fulles verdes en molts casos.
La sòfora (o acàcia del Japó) també mostra els primers indicis de canvi de color del seu fullatge, tot i que el seu millor moment es produirà al llarg del mes de novembre.
