A l’inici del confinament, a mitjans de març, vam fixar-nos en els arbres que començaven a treure fulles o florir a Barcelona. Ja han passat unes quantes setmanes des d’aleshores i la natura urbana, tal com toca, ha continuat avançant sense aturador. La pluja abundant —excepcional— d’aquesta primavera ha facilitat que aquests dies la verdor imperi a zones enjardinades i en alguns carrers de Barcelona. Les plantes ruderals creixen amb força als escocells i a qualsevol escletxa que els ho permet, i els arbres de la trama urbana també broten i creixen amb celeritat.

Els plàtans, amb el vestit d’estiu

Els plàtans d’ombra van començar a despertar-se del repòs hivernal a finals de febrer, força més d’hora de l’habitual. A principis de març van començar a treure fulles i alliberar pol·len, i des de principis d’abril mostren ja l’aspecte típic de l’estiu, amb fulles grans enguany d’un verd intens. La concentració de pol·len ha minvat de forma clara, tot i que encara n’alliberen. Segons la Xarxa Aerobiològica de Catalunya el nivell actual és baix (1/4). Era màxim a mitjans de març.

Aspecte actual dels plàtans

A partir d’ara, però, caldrà tenir present que en dies de vent se n’aniran disgregant els fruits, que en el cas del plàtan estan formats per llavors que s’acompanyen d’un plomall que sol causar irritacions a les mucoses, ulls i boca. El procés s’allargarà durant unes quantes setmanes, fins a finals de primavera.

Fruit del plàtan

Tipuanes i xicrandes, despullades abans de la gran floració

Les tipuanes (“Tipuana tipu”) i les xicrandes (“Jacaranda mimosifolia”) són dos dels arbres més espectaculars  de Barcelona en el moment de la floració. Es tracta de dues espècies caducifòlies de l’Amèrica del Sud que tenen un comportament força curiós: aguanten les fulles al pic de l’hivern però ara, entre principis i mitjans de primavera, perden les fulles i queden totalment despullades, just a la inversa que la majoria d’arbres caducifolis que coneixem.

Aspecte actual de les tipuanes a tocar del passeig de la Bonanova

tipuana
Flors de tipuana al terra

Al llarg del mes de maig ambdues espècies començaran a poblar-se a poc a poc de fulles i a principis de juny esclatarà la floració de les xicrandes, uns pocs dies abans que les tipuanes, les quals solen florir entre mitjans i finals de juny.

Aspecte actual de les xicrandes de la via Augusta
flors xicranda
Les flors de la xicranda són enganxoses i cauen fàcilment

Un altre arbre que encara veiem despullat actualment és l’àlber (“Populus alba”), un arbre típic de zones de ribera que també es planta a Barcelona, on acostuma a treure fulles molt tard, a partir de principis de maig.

Aspecte actual del pi pinyoner i l’àlber

Les pereres i les acàcies, encara mig florides

La perera de Callery és un arbre menut que a la tardor ens regala fulles vermelloses i ara, a la primavera, boniques flors de color blanc. El punt àlgid de la seva floració ja ha passat però encara aquests dies podem veure’n exemplars parcialment florits.

Perera florida

L’arbre de Judes va florir de forma generosa al llarg del mes de març. Aquests dies encara es veuen algunes flors residuals en alguns exemplars però les fulles han guanyant presència i en difuminen la presència.

Les falses acàcies van iniciar la floració a finals de març. Aquests dies encara en veiem exemplars florits, tot i que el seu millor moment també ha passat.

Les mèlies, les pròximes a florir de forma espectacular

Un altre arbre especialment agraït en el moment de la floració és la mèlia (“Melia azedarach”). Es tracta d’un arbre nadiu del sud-oest del continent asiàtic. És un arbre de port mitjà —pot arribar a fer més de 10 metres d’alçària— , fulles compostes i flors de color lilós que s’agrupen en ramells vistosos.

La floració s’inicia habitualment entre principis i mitjans del mes de maig i les flors donen pas a fruits globulars: una mena de boletes que s’agrupen formant raïms que persisteixen a l’arbre tot l’hivern, després de la caiguda de les fulles.

De mèlies en podem trobar exemplars ufanosos a la plaça de la Sagrada Família o al carrer de la Marina. També n’hi ha als carrers de la Selva de Mar, de Biscaia, de Quito, de Mandri, Gran de Sant Andreu i d’Aiguablava o al Parc de Diagonal Mar, entre molts altres indrets.

El pi pinyoner, creixent i en plena floració

Aquesta espècie de pi, típica del Maresme i d’alguns sectors de Collserola, també es troba plantada en alguns jardins i carrers de Barcelona. Aquests dies podem veure’n les flors i els creixents de la temporada. El pol·len dels pins, tot i que quan plou és una mica escandalós pel fet de tenyir les superfícies damunt les quals es diposita, és poc al·lergogen. Aquests dies els nivells de pol·len de pi són mitjans a Barcelona (2/4).

Aquests són només alguns dels molts arbres que podeu trobar a la ciutat de Barcelona. Recordeu que una de les millors eines que tenim els barcelonins per tal d’identificar-los és l’Atles de biodiversitat de Barcelona. Es tracta d’una eina interactiva que incorpora un conjunt de mapes que mostren algunes de les dades més rellevants de la biodiversitat urbana.

Arbust (“Callistemon citrinus”) florit a tocar la ronda de Dalt