Aquest hivern a penes està fent fred. No en fa a Barcelona, però tampoc a la majoria de països del continent europeu. Europa ha viscut el gener més càlid des que se’n tenen registres, amb una temperatura de 3,1 ºC per damunt de la mitjana. En algunes zones del nord i de Rússia l’anomalia ha estat fins a sis graus superior.

La bonança s’ha accentuat amb l’arribada del mes de febrer. A Barcelona s’han superat els 20 graus en diverses ocasions i, fins i tot, el dia 3 es va anotar la temperatura més alta mai enregistrada al febrer a l’Observatori Fabra. 

Els efectes de la manca de fred es comencen a evidenciar també aquests dies en alguns arbres de la ciutat i de Collserola: els ametllers fa setmanes que van florir, comencen a treure flors les pruneres de fulla vermella, també les mimoses, i s’observen les primeres fulles en arbres com els freixes de fulla petita, entre d’altres.

Quins factors fan que els arbres comencin a treure les fulles?

Adrià Descals, investigador predoctoral del CREAF, està realitzant la tesi en aquesta matèria i recentment ha col·laborat en un article publicat a la revista ‘Nature Communications’. Segons l’expert, la sortida de les fulles dels arbres a la primavera és un procés complex en el qual entren en joc diversos factors.

Un dels factors més rellevants és la calor acumulada: cada espècie ha d’acumular un nombre determinat d’hores (dies) per damunt d’una temperatura concreta, normalment a l’entorn dels 6 ºC, tot i que cada espècie té un llindar diferent.

Aquest factor evita que l’arbre tregui fulles abans d’hora si no ha acumulat encara prou hores de calor. D’aquesta manera, un dia de bonança atípica al bell mig de l’hivern no serà suficient per fer que l’arbre surti del repòs hivernal i comenci a treure fulles. Això impedeix que pugui patir danys per glaçades.

Un altre factor regulador és el fotoperíode, és a dir, les hores de llum solar. A partir de cert nombre d’hores de llum (normalment entre nou i 11) l’arbre comença a activar-se. Descals apunta que actualment se sap que els arbres tenen en compte com s’allarga el dia, però també és important la intensitat de llum que reben, és a dir, com pica el sol.

Aquests dos factors explicarien en bona mesura per què els arbres comencen a treure fulles quan arriba el bon temps. Ara bé, Adrià Descals matisa que “tots els arbres responen més o menys als requeriments de calor però no tots al fotoperíode”.

La temperatura alta ha fet treure fulles i flors a les mimoses de Barcelona

Així doncs, hi ha espècies que només depenen de la temperatura com és el cas de la mimosa, que ja va florir a Barcelona a principis de febrer gràcies a la temperatura alta. D’altres com el faig o el roure tenen, a més, el fotoperíode com a factor regulador.

Per què alguns arbres treuen fulles abans que d’altres?

A aquells arbres que viuen a zones més fredes els costarà més acumular les hores de calor necessàries i, per tant, trauran les fulles més tard. Això explicaria, “a priori”, que un arbre broti abans a Catalunya que a Noruega.

La teoria no sempre ho explica tot. En l’estudi publicat fa poc a la revista “Nature Communications” en què col·labora Adrià Descals s’ha pogut comprovar que una mateixa espècie brota en moments diferents en un lloc o un altre, en part perquè s’ha adaptat a les característiques del clima del lloc on viu.

Així, per exemple, s’ha vist que arbres d’una mateixa espècie del nord de Finlàndia, a Lapònia, necessiten menys hores de calor acumulada per treure fulles que els de Catalunya.

Fagedes del Montseny sense fulles el mes de febrer. Foto: M. Cascante

Adrià Descals explica que al nord d’Europa els arbres saben que tenen estius molt curts i poc temps per desenvolupar l’activitat fotosintètica: “Tan bon punt detecten temperatures per sobre de cert llindar, treuen fulla”.

Aquí, en canvi, els arbres saben que hi ha molts mesos de bonança. “La calor acumulada necessària per activar-ho serà superior, un fet que evita que pateixin danys per glaçades tardanes”.

Descals també esmenta que cal tenir present que hi ha arbres que adopten l’estratègia d’evitar  al màxim patir danys per glaçades tardanes, així que s’asseguren molt bé el moment en el qual treuen la fulla. Aquest seria el cas dels roures o els faigs, que solen treure fulles cap a l’abril o el maig als Pirineus.

N’hi ha d’altres, per contra, que s’arrisquen molt més i en detectar les primeres temperatures benignes ja treuen fulles i floreixen. Aquestes inverteixen en reproducció. És el cas d’arbres com el freixe, l’om, el pollancre o les gramínies.

El freixe de fulla petita ja treu fulles a Barcelona aquests dies

Finalment, l’expert recorda que, com en les persones, en els arbres també hi ha variacions individuals genètiques. Així, per exemple, en un carrer amb arbres tots de la mateixa espècie sempre n’hi ha un que treu fulles primer que un altre.

El canvi climàtic està avançant la sortida de les fulles

L’any 2006 un estudi de la científica Annete Menzel va demostrar en ferm la relació entre l’escalfament global i l’avançament de la sortida de les fulles.

Des de llavors s’ha vist que a la tardor també s’endarrereix la caiguda de la fulla, tot i que no al mateix ritme que s’avança a l’inici de l’estació. D’aquest fet no se’n coneixen encara del cert les causes però es creu que podria estar relacionat amb el fotoperíode.

Sortiran abans les fulles dels arbres enguany a Barcelona?

Els arbres de la regió mediterrània estan acostumats a no treure fulles amb un pic puntual de calor, amb un o pocs dies de temperatura primaveral al bell mig de l’hivern. Els cal acumular un determinat nombre d’hores de calor.

Si es repeteixen gaires dies més de temperatura de primavera a Barcelona, com els que vam viure la setmana passada o aquest mateix dilluns, probablement s’avançarà uns dies la sortida de les fulles d’algunes espècies. No totes.

La fenologia

La fenologia és una ciència de gran importància actualment a causa de l’escalfament global. La fenologia és la branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions de les espècies (la floració de les plantes, la migració dels ocells, etc.).

El registre al llarg dels anys d’aquest tipus de dades ens dona molta informació de com varien o s’adapten els éssers vius a les oscil·lacions del clima. La participació ciutadana en projectes com RitmeNatura.cat és bàsica i aporta dades rellevants i de gran importància per als científics.

A Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya desenvolupa també el projecte Fenocat des de l’any 2013.