Al llarg dels gairebé tres mesos que ha durat l’estat d’alarma hem anat seguint l’evolució d’alguns dels arbres i arbustos que anaven florint a Barcelona. A l’inici del confinament estàvem pendents de la sortida de les fulles dels plàtans i els lledoners o de la floració de l’arbre de l’amor.
Després de Sant Jordi, a finals d’abril, ens vam fer ressò de la floració de les mèlies, de l’alliberació massiva de les llavors dels plataners o de l’aspecte despullat de les xicrandes i les tipuanes.
Ara, amb l’arribada de la calor d’estiu, és el millor moment de l’any per gaudir de les flors d’espècies foranes com la xicranda, la tipuana o també la buguenvíl·lea, entre moltes altres.
Les xicrandes floreixen amb força uns dies abans que l’any passat
La floració de la xicranda se sincronitza habitualment amb l’arribada del mes de juny a la ciutat de Barcelona, normalment durant la primera setmana. Enguany, però, tot sembla indicar que les flors han començat a sortir uns dies abans, a finals de maig. El màxim de la floració s’allargarà fins a mitjans de juny.
La xicranda (“Jacaranda mimosifolia”) és un arbre autòcton de l’Amèrica del Sud, de països com Bolívia, el Brasil o l’Argentina. El clima suau de Barcelona i del litoral és força idoni per a aquesta espècie, especialment sensible a les glaçades de l’interior i el nord del país.
Les flors exuberants i vistoses en forma de campana d’aquest arbre forà són sens dubte unes de les més apreciades pels barcelonins. Apareixen ara, abans que surtin les fulles. Les flors són molt boniques però tenen el contrapunt de ser flors molt enganxoses. Quan cauen solen quedar ben adherides a les voreres o damunt dels vehicles.
Les fulles de la xicranda tenen un comportament un xic estrany, ja que a Barcelona solen aguantar damunt l’arbre el pic de l’hivern i acaben caient a finals d’aquesta estació o principis de la primavera, una mica a la inversa de la majoria d’arbres. Es tracta de fulles compostes i d’aspecte similar al de les mimoses o les falgueres.
Arbre de la xicranda #Jacarandamimosifolia pic.twitter.com/xGBRbnt1a3
— Albert Vazquez 🎗 (@Cel_ennuvolat) May 26, 2020
El roure australià, farcit de flors
Aquesta espècie es troba actualment en el seu millor moment pel que fa a la floració. Les flors encara aguantaran uns dies, tot i que difícilment arribaran a mitjans de juny.
El roure australià (“Grevillea robusta”) és un arbre de fulla perenne i de grans dimensions —pot fer de 18 a 35 metres— que ha anat guanyant protagonisme a la ciutat de Barcelona durant els últims anys. Malgrat el seu nom, aquest arbre no té res a veure amb els roures que coneixem del gènere “Quercus”. Es tracta d’un arbre forà, nadiu del sud-est d’Austràlia. Aguanta bé la sequera i el fred moderat.
Les fulles són compostes i de grans dimensions. Entre finals de maig i mitjans de juny les seves flors grogoses, daurades amb tocs rogencs, criden molt l’atenció. Les flors —tubulars— s’agrupen en inflorescències de 12 a 18 cm de llargada i s’orienten cap amunt.
En trobem un exemplar catalogat a la via Augusta, de 17 metres d’alçària i nascut el 1914, i un altre als Jardins dels Drets Humans, a Sants-Montjuïc. A banda, n’hi ha diversos d’alineats al carrer de Badajoz, també en podem veure al carrer de Bilbao, al carrer del Clot, a l’avinguda de Vallcarca o al carrer del Marroc, entre altres indrets de la ciutat.
Buguenvíl·lees i baladres, també en el moment òptim
Aquests dies també veiem en plena floració la buguenvíl·lea, una planta enfiladissa procedent del continent americà i que s’utilitza molt en jardineria en zones de clima mediterrani. D’aquesta liana n’hi ha a molts jardins particulars, sobretot a la part alta de la ciutat, però també en diversos jardins i parcs de Barcelona. Cal destacar, en aquest sentit, les que recobreixen bona part del perímetre del Parc Central del Poblenou.
El baladre (“Nerium oleander”) és un arbust que pot arribar a tenir l’aspecte d’arbre menut. És típic de rambles seques del sud de la península Ibèrica. S’empra molt en jardineria o també a les mitjanes de les autopistes. Convé tenir present que és una planta tòxica.
Aquests dies floreix amb força a Barcelona. Entre molts altres indrets, en podem trobar fàcilment al front marítim o bé en trams de les rondes.
Les tipuanes floriran a principis de juny
Tot sembla que va uns dies avançat enguany. La manca de fred de l’hivern i ara, a punt d’assolir un dels maigs més càlids registrats a Barcelona, ha fet que aquests dies es comencin a veure algunes primeres flors de tipuana en alguns exemplars més primerencs. En conjunt, però, encara no s’ha iniciat la floració d’aquest arbre, un dels més bonics de la ciutat.
Probablement el canvi de mes i els primers dies del mes de juny coincidiran amb l’esclat de les flors d’aquest arbre nadiu de països com Bolívia, l’Uruguai, el Paraguai i del nord de l’Argentina. És un arbre molt abundant a la ciutat de Buenos Aires, per bé que des de fa força anys també ho és a Barcelona.
El tret més distintiu d’aquesta espècie són les flors grogues, que cauen a terra i encatifen carrers i voreres, talment com si fos confeti vegetal.
Eritrines, cal·listèmons o catalpes també floreixen aquests dies
Són molts els arbres i arbustos, a banda dels descrits, que floreixen a finals de primavera. Les eritrines cresta de gall floreixen amb força aquests dies, també el cal·listèmon, un arbust que fa flors que poden recordar-nos un raspall per netejar gots de tub, o també les catalpes, arbres que fan fulles enormes, semblants a les de la paulònia.
Aquests són només alguns dels molts arbres que podeu trobar a la ciutat de Barcelona. Recordeu que una de les millors eines que tenim els barcelonins per tal d’identificar-los és l’Atles de biodiversitat de Barcelona. Es tracta d’una eina interactiva que incorpora un conjunt de mapes que mostren algunes de les dades més rellevants de la biodiversitat urbana.
