Per trobar arbres amb colors plenament de tardor no és necessari anar cap als Pirineus i el Montseny, o viatjar fins a ciutats com Londres, París, Berlín i Nova York, on el clima de caràcter oceànic afavoreix la presència de caducifolis.
Barcelona també és una ciutat ideal per passejar i gaudir de la varietat cromàtica de la tardor. Per bé que és cert que un bon percentatge de l’arbrat de la ciutat és perennifoli —més adaptat a la irregularitat del clima mediterrani i l’eixut estival—, també tenim nombroses espècies de fulla caduca, bé dins la trama urbana, bé als parcs i jardins.
El plàtan d’ombra (‘Platanus x acerifolia’) és un arbre especialment vistós quan arriba el fred ja que les seves grans fulles palmades passen de tonalitats verdoses a ocres i marrons.
Aquesta espècie, tot i que des de fa anys s’està limitant a favor d’altres arbres més resistents a les condicions urbanes, encara és l’arbre més abundant de la ciutat. Actualment es comptabilitzen uns 19.000 plataners, el 9% dels 202.000 arbres que poblen els carrers de Barcelona.
Un altre arbre que ens anuncia l’arribada de la tardor en el seu fullatge és el lledoner, el quart més nombrós, amb aproximadament 12.000 unitats.
A Barcelona tenim, a banda, altres arbres que també perden les fulles a l’hivern i que aporten diversitat cromàtica als carrers en arribar la tardor. En són un exemple els til·lers, les mèlies, les sòfores, els pollancres, l’arbre de Judes, el ginkgo, el castanyer, el freixe o l’ailant, entre d’altres.
El Parc de Montjuïc i el faig del Jardí Botànic Històric
El Parc de Montjuïc alberga molts jardins on podem trobar diversitat d’espècies, bé autòctones, bé introduïdes i exòtiques, entre les quals hi ha també arbres de fulla caduca. Engloba jardins com els de Jacint Verdaguer, els de Laribal, els del Teatre Grec, els de Joan Brossa, el d’Aclimatació, els del Mirador o el Botànic, entre d’altres.
A la part posterior del Palau Nacional de Montjuïc, a més, hi destaca el Jardí Botànic Històric, creat per Pius Font i Quer l’any 1930 damunt d’unes antigues pedreres: es tracta de dos grans clots que emmagatzemen l’aire fred —més dens i pesat—, un fet que afavoreix la presència d’espècies de climes més freds. Aquí hi viuen alguns dels arbres més alts de Barcelona i també un exemplar de faig (‘Fagus sylvatica’), un arbre propi de la Catalunya humida o de les cotes altes del Montseny.
Aquests dies aquest faig tot just comença a mostrar les primeres fulles grogues, un fet que contrasta amb els exemplars dels Pirineus o el Montseny, que actualment ja estan perdent les fulles després de regalar-nos colors ocres i vermells pels volts de Tots Sants.
Plàtans del passeig de Pujades
Actualment, a mitjans de novembre, les fulles dels plàtans d’ombra ja mostren colors típicament de tardor, entre grocs i marronosos. En trobem exemples ben explícits a la Gran Via, a l’avinguda Diagonal, al passeig de Gràcia o a la Rambla, entre molts altres carrers de la ciutat. També hi ha exemplars de port notable a l’entorn del Palau Nacional de Montjuïc, dins del recinte del Zoo —a la Ciutadella— o bé als carrers que envolten el Parc de la Ciutadella, com el passeig de Pujades.
Cal destacar que el plàtan d’ombra sol trigar força a perdre del tot les fulles a l’interior de la ciutat. La data fluctua d’un any a un altre, entre el desembre i el febrer.
Aquest fet va en funció a la temperatura, però també de la presència d’episodis de vent rellevants. L’any passat, a tall d’exemple, la suavitat de l’inici de l’hivern i la manca de ventades van fer que el dia de Reis encara conservessin bona part de les fulles, amb un aspecte més propi del novembre. No les van perdre de forma clara fins a finals de gener.
Els til·lers i els xiprers dels pantans de la Ciutadella
Els til·lers del passeig dels Til·lers es veuen actualment mig despullats, per bé que mantenen encara part de les fulles grogues. La manca de pluja de l’estiu, així com la temperatura alta, sol passar factura a aquests arbres gairebé cada any, un fet que els obliga a perdre parcialment les fulles abans d’hora, a finals d’estiu. Els colors actuals, per tant, són causats per l’arribada de la tardor, però també per l’estrès hídric que van patir durant els mesos més càlids de l’any.
Dins del recinte de la Ciutadella, a banda dels primers colors tardorencs dels plàtans, oms o ginkgos, sobresurten les tonalitats vermelloses dels arbres que viuen dins de l’estany: els xiprers calbs o dels pantans. Es tracta d’un arbre exòtic a Barcelona que requereix tenir les arrels submergides dins de l’aigua. És nadiu del sud-est dels Estats Units, de zones pantanoses de Mississipí i Florida.
El lledoner comença a canviar de color
Aquesta espècie tan nombrosa a Barcelona tot just comença a canviar el color de les fulles aquests dies. El fred de la darrera setmana n’està accelerant el procés respecte a l’any passat i tot fa preveure que serà a finals de novembre quan el lledoner ens oferirà les tonalitats grogoses que l’identifiquen amb la tardor.
Els exemplars de pollancre o d’àlber, en canvi, encara no mostren indicis de canvi de coloració i mantenen el color verd a les fulles.
