Els arbres de fulla caduca no mostren els primers símptomes de canvi de color a Barcelona fins a finals d’octubre, o principis de novembre. Un dels motius n’és el clima suau del litoral, mancat de valors típicament tardorencs pel que fa al termòmetre durant les primeres setmanes de la tardor astronòmica. El fred, però, no n’és l’únic responsable.
Quins són els mecanismes que activen el canvi de tonalitat de les fulles?
El canvi de color de les fulles és l’efecte visual d’un conjunt de processos fisiològics complexos que es produeixen a l’interior dels arbres. Daniel Vitales, investigador de l’Institut Botànic de Barcelona, explica que es tracta d’un procés molt controlat per les plantes, que s’inicia amb la disminució de les hores de llum -el fotoperíode- i el descens de les temperatures.
El fred fa que el canvi de color s’iniciï primer a zones fredes com els Pirineus, o les parts altes del Montseny, i que arribi unes setmanes més tard al fons de les valls i, finalment, a prop del litoral.
A Barcelona, per exemple, cal recordar la caiguda general de les fulles dels plataners no sol produir-se habitualment fins al desembre, uns dies -o poques setmanes- abans de Nadal.
Vídeo del 25 d’octubre de 2018
Per què veiem fulles de diferent color a la tardor?
La disminució de la llum i el fred envien uns senyals a la planta que generen uns canvis hormonals que s’encarreguen, primerament, d‘aturar la producció de la clorofil·la, el pigment que dona el color verd als arbres.
En aturar-se la producció, la clorofil·la es comença a degradar, i això permet que vagin apareixent d’altres pigments, fins llavors amagats, però que totes les plantes ja tenen. Aquests pigments són els responsables dels colors de la tardor.
Concretament, els carotens són els responsables dels colors ataronjats, la xantofil·la dels colors groguencs, i els antocians dels vermells o porpres.
Recuperació de nutrients
El procés de la caiguda de la fulla continua amb la recuperació de nutrients i productes que contenien les fulles i que a l’arbre li interessa guardar. A la tardor, es produeix un transport d’aquests nutrients des de les fulles fins a altres parts de l’arbre, com el tronc o les arrels, on s’emmagatzemaran durant l’hivern.
El reciclatge d’aquests nutrients generats per les fulles a la primavera i l’estiu permeten que l’arbre, ja despullat, pugui sobreviure a l’hivern. I aquí rau la importància de podar els arbres a l’hivern, un cop ja han perdut les fulles, i no a la tardor o a l’estiu.
La caiguda de la fulla: la darrera etapa
Daniel Vitales destaca que el procés de caiguda de la fulla finalitza “quan una capa de cèl·lules, que hi ha entre el pecíol de la fulla i la branqueta que la subjecta, pateix un seguit de canvis -creix, s’infla- que permet que la fulla acabi caient de forma controlada i sense deixar cap ferida oberta que faciliti l’entrada de bacteris o fongs”.
Així doncs, quan les connexions entre la fulla i la branca queden del tot aturades, la fulla mor i acaba caient per gravetat o bé a causa del vent. Aquest procés es coneix amb el nom d’abscisió de la fulla
Evitar danys estructurals
Els arbres caducifolis necessiten perdre les fulles, a banda de fer el reciclatge de nutrients, per evitar danys estructurals, ja que les fulles caduques són molt fines i delicades. La temperatura sota zero de l’hivern suposa un greu perill, ja que en produeix la mort cel·lular.
Si un cop seques -mortes- les fulles no caiguessin dels arbres, les ventades o les nevades de l’hivern podrien malmetre greument les branques de l’estructura de l’arbre.
És per aquest motiu que els caducifolis tenen l’estratègia de deixar anar de forma controlada tota la biomassa foliar a la tardor, quedar del tot despullats. Aquesta estratègia els fa altament resistents a les glaçades i a les temperatures extremes.
