L’escalfament global i el sistema actual de producció agrària industrial amenaça la capacitat de Catalunya de produir aliments per a l’autoconsum. L’augment de temperatura, el canvi de règim de pluges, els monocultius i la ramaderia intensiva, entre d’altres, degraden el sòl i comprometen la sobirania alimentària i la disponibilitat d’aigua.
Amb el sistema actual, l’agricultura a Espanya és la responsable del 12 per cent del total d’emissions. Científics del CREAF han posat en pràctica un model d’agricultura regenerativa que és capaç d’emmagatzemar un 30 per cent més de carboni que la convencional. Per tant, és més eficient contra el canvi climàtic.
El sistema de producció nou aprofita la gestió del bosc i dels animals de granja per regenerar els camps de conreu. Les collites no esgoten la terra de nutrients i no hi apliquen ni herbicides, ni pesticides ni fertilitzants industrials. El projecte es diu Life-Polyfarming i l’han posat en pràctica amb èxit a la finca de les Planeses, prop de Besalú, a la Garrotxa.
La gestió del bosc és necessària davant l’augment de biomassa resseca, el combustible idoni per als incendis extrems.
L’agricultura regenerativa es basa a recuperar la fertilitat i la qualitat dels sòls degradats sense la utilització de fertilitzants sintètics. L’objectiu és el de mantenir una terra humida i fèrtil, que sigui capaç de segrestar el màxim carboni de l’atmosfera.
Amb el model nou, la matèria orgànica obtinguda a la finca pilot de les Planeses s’ha multiplicat per dos en tres anys. Els autors del projecte han dissenyat un manual per a tothom qui vulgui implementar el model.
Un canvi de paradigma en la producció agrària sense pesticides, herbicides ni fertilitzants sintètics
“Fem una agricultura que ja no depèn d’entrades externes. Depèn de saber conduir els processos naturals que sempre havien existit i que han desaparegut a causa de la sobre explotació” —explica Marc Gràcia, investigador del CREAF i coordinador projecte Life-Polyfarming de la Comissió Europea—. Les “entrades externes” a les que es refereix Gràcia són productes fabricats per multinacionals agroquímiques com ara fertilitzants, herbicides i pesticides.
Si no produïm depenem del menjar que ve de fora en un percentatge molt alt
Davant l’escassedat de recursos és important no dependre de productes externs per produir menjar. “Totes les entrades externes, al final es tradueixen en un cost de petroli” —explica el coordinador del projecte— i afegeix que “les terres les necessitarem. És que si no produïm depenem del menjar que ve de fora en un percentatge molt alt. Si en un moment determinat hem de deixar de dependre, doncs haurem de començar a produir. La bona notícia és que ho podem fer. Podem produir i, a més, sense dependre d’aquestes entrades externes”.
Fins a un 20 per cent d’increment en la retenció d’aigua
El paradigma de producció agrària nou es basa en una doble producció. D’una banda, el cultiu vegetal i la cria d’animals de granja i, de l’altra, la que es destina a regenerar el sòl.
El projecte Life-Polyfarming gestiona el bosc i el renova. Un bosc sa, amb arbres que no competeixen entre si pels nutrients ni per l’aigua, incrementa la captació de diòxid de carboni de l’aire, a través de les seves copades, que són més grans. “Com que el bosc es recupera, es generen més estocs de carboni, que no està a l’atmosfera” —explica el coordinador del projecte Life-Polyfarming—.
Podem produir i, a més, sense dependre d’entrades externes
“Fem servir la fusta com un element per millorar de manera molt més ràpida el funcionament del sistema. El carboni ja estava segrestat a través dels arbres en el seu tronc. Nosaltres hem agafat aquests troncs i els posem formant un estoc, més o menys estable, que vol dir que en un temps més o menys llarg, aquest carboni el tindrem allà retingut. Si està allà, no retorna a l’atmosfera”, segons l’investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.
L’agricultura regenerativa necessita emmagatzemar carboni en el sòl perquè el sistema funcioni. I ho fa, per exemple, soterrant troncs que han tallat al bosc i, a sobre d’ells, hi planten les llavors. La fusta conserva l’aigua de la pluja i és un lloc idoni per al desenvolupament d’organismes necessaris per a les plantes.
Com que el bosc es recupera, es generen més estocs de carboni
En tres anys, la capacitat per retenir aigua amb aquest sistema ha augmentat un 20 per cent, segons que s’ha pogut comprovar en la finca pilot de les Planeses.
El sòl no es llaura ni es deixa sense coberta, es protegeix de qualsevol activitat que pugui afectar els seus processos biològics naturals.
Els animals, un dels elements imprescindibles per al sistema de producció agrària nou
El projecte Life-Polyfarming utilitza els animals de granja per regenerar el sòl dels terrenys cultivats. Amb el paradigma agrari, l’animal deixa de ser un problema per convertir-se en una peça essencial perquè fertilitza la terra.
A la finca de les Planeses utilitzen corrals mòbils perquè les gallines puguin fertilitzar les diverses parcel·les. En el cas dels rumiants, la gestió és més senzilla. N’hi ha prou en conduir-los en aquell tros de terreny, on hi ha la millor pastura.
Lligats als animals i a la terra hi ha els insectes descomposadors dels fems, que tenen un paper important en el procés de fertilització. És una de les raons per no utilitzar pesticides. La planta necessita de tots els mecanismes biològics naturals que són complexos, fràgils i interdependents. I el model Life-Polyfarming els activa i protegeix.
El carbonet que fan amb la crema de la fusta del bosc, el barregen amb fems dels animals de granja per convertir-lo en adob.
Les pastures d’agricultura regenerativa que han creat amb el sistema Life-Polyfarming segresten unes tres vegades més de carboni l’any que la pastura sense gestionar.
El projecte Life-Polyfarming, que es basa en l’agricultura regenerativa, pot alimentar més de 200 famílies/l’any en només quatre hectàrees cultivades.
El model s’ha desenvolupat durant cinc anys a la finca de les Planeses de la Garrotxa i després de demostrar la seva viabilitat, s’implementarà a Extremadura, el País Basc i a la regió de l’Arieja, a França.
Segons les dades que disposen, si tota la superfície de pastura i d’agricultura de Catalunya fes la transició al model regeneratiu, les emissions anuals del camp català quedarien totalment compensades. I permetria recuperar la fertilitat perduda del sòl, imprescindible per garantir la sobirania alimentària.
