S’estan creant les condicions idònies per a un incendi intens, ràpid i devastador al Parc Natural de Collserola. Un foc d’una dimensió que exposaria els bombers a una de les situacions que més temen: el col·lapse en capacitat de lluita contra les flames.

“Els incendis ens superen en capacitat d’extinció. Ja no és una qüestió de recursos”, ha explicat a betevé el cap del GRAF (Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals), Marc Castellnou. Ell, que és un dels experts més reconeguts internacionalment en incendis forestals, afegeix: “No podem fabricar un valor verd dins de Barcelona que pugui desaparèixer en un dia. Aquest valor, ell mateix, ha de tenir certa autoprotecció. No hauria de ser vulnerable el 100 % als incendis forestals i sobretot, no hauria de ser un risc”.

Els incendis ens superen en capacitat d’extinció. Ja no és una qüestió de recursos”
Marc Castellnou, cap del GRAF

L’inspector del cos dels Bombers de la Generalitat de Catalunya adverteix que no s’ha de pensar “en la defensa de Collserola segons els incendis dels anys setanta”, s’ha de fer “tenint en compte els incendis que venen”. I aquests incendis, els més extrems, no es poden apagar.

“Collserola és un tema molt sensible i ja la vam posar com un dels exemples de les grans zones forestals internes a les àrees metropolitanes que poden portar a situacions, precisament, de col·lapse perquè un incendi forestal gran a Collserola ens demandarà una gran resposta perquè hi ha molts valors en risc“, segons explica Marc Castellnou.

Incendi de Collserola, el passat 26 d’abril del 2021

Però adverteix que la situació no és única del Parc Natural de l’àrea metropolitana. “Collserola pot cremar en un dia. Garraf pot cremar en un dia. Montnegre-Corredor pot cremar en un dia. No és que a Collserola s’hagin fet les coses de diferent manera. A Portugal van cremar 14.000 hectàrees en una hora. Vol dir que Collserola ens pot durar sis hores“. Pot cremar “en peça, la podem perdre tota”. I reclama: “Comencem a pensar com defensem aquest espai, no només des de Bombers sinó a través de la gestió”.

No diem ‘això no ha passat mai’. Que no s’hagi vist no vol pas dir que no ens pugui passar”
Marc Castellnou, cap dels GRAF

Castellnou reflexiona: “No diem ‘això no ha passat mai’. Que no s’hagi vist no vol pas dir que no ens pugui passar. Si ha passat a llocs amb vegetació i clima semblants al nostre, per què creiem que no ens pot passar?”, es qüestiona.

Aposta per “avançar-nos als fets” i recorda que Collserola està fent el seu pla de gestió i de prevenció d’incendis forestals. També s’està decidint com crear l’estructura de mosaic per adaptar-lo als nous reptes, tot i que el procés encara durarà uns anys i el risc hi és present des de fa temps: “La vegetació que tenim a Collserola està sobreestressada. És extremament densa i per tant, necessita més aigua que abans”. Però malgrat que necessita més aigua, hi ha “menys precipitació i a més a més, s’evapora molt més de pressa”. El resultat és que “està molt més disponible per cremar“.

L’Administració ha d’ajudar els boscos a fer la transició

El cap del GRAF demana que l’Administració ajudi els boscos a fer la transició climàtica que necessiten. D’aquesta manera es poden evitar els incendis de dimensions colossals.

La crisi climàtica causa un increment de temperatures sense precedents, a més d’una reducció d’aigua disponible. “La dimensió del canvi que hem viscut al llarg de la nostra vida —i que no hem percebut— és dramàtica quan agafes 50 anys enrere, respecte d’ara”. El cap del GRAF posa com exemple l’històric de temperatures del seu poble d’on és originari, Tivissa, a la Ribera d’Ebre, on hi ha dades meteorològiques registrades des del 1911. El 1964 van superar els 30 graus tres dies i va ser notícia als diaris. L’any passat, 71 dies van estar per sobre d’aquesta temperatura.

risc elevat d'incendis forestals
Actuació d’un bomber de la Generalitat en un foc forestal. Foto: Bombers de la Generalitat

És en aquest context quan exposa que la majoria dels boscos de Catalunya “formen part d’un clima que ja no existeix”. És a dir, “van néixer amb unes condicions i uns recursos disponibles que ara no tenen”. Estan atapeïts i amb molta càrrega de biomassa que no es gestiona. I a més, estan ressecs. Si a sobre s’hi afegeix el vent de ponent, que no és humit, el risc d’incendi s’incrementa. A més, les situacions de ponent de llarga durada poden esdevenir molt més freqüents en una situació de crisi climàtica.

I alerta: “El que necessitem realment són paisatges gestionats perquè nosaltres fem la feina. Amb aquest camí que duem no podrem fer la feina per molts mitjans que hi posem. I no poder fer la nostra feina vol dir col·lapsar o ser incapaços de defensar els interessos de propietat o la vida de les persones“, reitera.

L’efectivitat dels bombers, part del problema

Pot semblar una paradoxa però l’efectivitat dels bombers a l’hora d’apagar focs al llarg dels anys és també part del problema. El foc és una pertorbació que ajuda a regenerar el bosc, com les nevades o les ventades. Del bosc que desapareix en sorgeix un altre adaptat al nou clima. Però si no es deixa fer aquesta transició d’una manera controlada, el risc és major perquè la biomassa, el combustible que pot cremar, es va acumulant al llarg dels anys.

hidroavió extingit l'incendi a Collserola
Un hidroavió extingint l’incendi de Collserola el passat 8 de juny del 2021 Foto: Daniel Garcia Bordas

El cap de l’Àrea Forestal dels Bombers de la Generalitat de Catalunya explica que “si es millora l’extinció, garantim que només es manifestaran aquells focs que seran extrems, que ens poden superar. Actualment, en lloc de tenir incendis petits, mitjans i grans, tenim un règim d’incendis, que si es donen, seran extrems.” Per això Castellnou explica que “ja fa anys que estem demanant que es faci gestió forestal per gestionar el combustible. Necessitem eliminar aquesta intensitat dels incendis perquè no ho podem basar tot en el sistema d’extinció. El sistema d’extinció no farà la feina”.

És per aquest motiu que han iniciat una campanya de cremes on es pot fer foc per ajudar a regenerar els ecosistemes.

Castellnou aporta una altra dada rellevant. Explica que les campanyes contra els incendis forestals abans duraven dos mesos. Ara es perllonguen fins a mig any.

“El gran incendi” dels Pirineus

Els Pirineus són un territori on hi ha els boscos més envellits. És la zona que més està patint l’escalfament global. El seu difícil accés fa que sigui una de les zones amb menys capacitat d’extinció de Catalunya. Marc Castellnou explica que “el gran incendi” dels Pirineus és “la imatge que nosaltres volem que no passi”. Tot i això afirma que existeix la possibilitat que “es pugui donar” i per això els bombers han de “començar a mirar aquest escenari per preparar-s’hi”.

No podem aferrar-nos a un passat que no tornarà”
Marc Castellnou, cap dels GRAF

I conclou que “com a societat, hem d’entendre que els nostres boscos s’han d’adaptar al canvi climàtic i com a societat hem de permetre que aquest canvi es doni. No podem aferrar-nos a un passat que no tornarà. Hem de pensar com serà el futur. Per tant, en aquest moment, en lloc de prendre decisions defensivament, hem de prendre decisions creativament. I aquestes decisions “creatives” es basen a aplicar determinades estratègies que no s’orientin “a defensar el màxim del que teníem ahir, han d’estar dirigides a garantir el màxim del que podem tenir demà”.