La crisi climàtica no és igual a tot el planeta. Catalunya és una de les zones que més pateix l’escalfament global, com tota la Mediterrània, l’Àrtic i les zones de muntanya a més de 2.000 metres. L’increment de temperatura no és lineal, sinó que s’està accelerant en les darreres dècades.

“Catalunya especialment es confirma com un punt calent del planeta”, afirma el cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom. I aquest fet té conseqüències greus per al nostre territori. Per exemple, els ecosistemes s’escalfen un vint per cent més que la mitjana mundial, un fet que posa en perill la supervivència dels boscos i augmenta el perill d’incendis extrems.

La magnitud del canvi és tan gran per a un període tan curt, que no hi ha precedents”
Marc Prohom, cap de l’Àrea de Climatologia de l’SMC

Les dades de l’augment tèrmic les aporta, una vegada més, el ‘Butlletí Climàtic Anual del 2020‘, del Servei Meteorològic de Catalunya, publicat fa poc. Marc Prohom explica que aquest increment accelerat no se l’esperaven: “Havíem fet estudis de canvi climàtic a principis del 2000 i del 2001 i aquestes simulacions, comparades amb les observacions reals, hem vist que s’han quedat curtes”. I alerta que “aquest augment de temperatura ha estat més acusat del que es preveia inicialment. L’increment s’està embalant les darreres dècades, i tot fa pensar que els propers anys aquesta acceleració continuarà“.

L’increment tèrmic afecta ecosistemes i persones. Foto: @xavicabopapiol

Des del 1950 fins el 2020 la temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,8 ºC, però la crescuda es precipita a partir de la dècada dels 80, com mostra el gràfic del ‘Butlletí Climàtic Anual del 2020’ del Servei Meteorològic de Catalunya. I en només una dècada, entre el 2010 i el 2020, la temperatura mitjana a Catalunya va pujar 0,7º C.

El cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya alerta: “Estem dient que en menys de 70 anys hem incrementat la temperatura en 1,8º C. És a dir, que la magnitud del canvi experimentat és tan gran per a un període tan curt, que no hi ha precedents”.

L’amplitud tèrmica, és a dir, la diferència entre temperatures màximes i mínimes, també es multiplica, especialment en àmbits continentals.

Pronòstic de “nits infernals” per a Barcelona i àrea metropolitana

Barcelona i l’àrea metropolitana pateixen més l’acceleració tèrmica, precisament per l’efecte illa de calor, és a dir, per la urbanització del territori a partir d’asfalt i ciment, que irradien escalfor.

Un territori urbanitzat multiplica els efectes de la radiació tèrmica

L’increment de temperatura també afecta les nits. Prohom exposa: “Les nits tropicals, les que no baixen de 20 graus de temperatura, eren un fenomen poc freqüent als anys 50 o 60 del darrer segle. Ara és un fenomen absolutament normal. Fins i tot els càlculs que hem fet és que tenim gairebé un mes més d’aquestes situacions ara que no pas fa 70 anys”.

No és equivocat pensar que d’aquí a 20 anys el terme ‘nits infernals’ sigui plenament vigent”
Marc Prohom, cap de l’Àrea de Climatologia del S.M.C.

Segons el màxim responsable del Servei Meteorològic de Catalunya, els canvis són tan radicals que reclamen l’ús de nous termes: “Amb l’escalfament apareixen nous indicadors com ara les nits tòrrides. Són nits que no baixen dels 25 graus. Fa 20 anys era impensable, pràcticament, trobar aquest fenomen a la costa i a la nostra ciutat. I ara hi ha cada cop més episodis en què les mínimes no baixen dels 30 graus, lligades a situacions molt concretes”. I conclou: “Per tant, no és equivocat pensar que d’aquí a 20 anys, el terme “nits infernals” sigui plenament vigent“.

Estius més llargs, sequeres, menys ventades i temporals més violents

Les dades amb les quals treballen els meteoròlegs apunten cap a una disminució de la precipitació, “especialment a l’estiu”, segons Prohom.

“Els períodes de sequera són més amplis, duren més i els períodes humits tendeixen a disminuir”. Per al responsable del Servei Meteorològic de Catalunya, “el règim de pluges del juny té cada cop més característiques estiuenques que no pas primaverals, com sí que tenia als anys 60 i 70 del segle passat. I això també passa el setembre. O sigui que l’estiu s’eixampla cap els seus extrems“.

Els fenomens violents poden ser més violents encara”
Marc Prohom, cap de l’Àrea de Climatologia de l’SMC

La crisi climàtica apunta cap a menys episodis de vent. Les tramuntanades tendiran a disminuir, segons la projecció de dades disponibles. “Amb un ambient més càlid, el domini dels anticiclons, de temps estable, serà més perllongat en el nostre àmbit, en la nostra latitud, i això desplaçarà cap al nord els vents que durant l’hivern tenen més incidència”.

Temporal marítim del 21 de gener
Temporal marítim durant el pas de la borrasca Gloria al gener de 2020

Pel què fa als temporals, Prohom exposa que des dels anys 90 fins a l’actualitat, el nivell del mar ha augmentat 10 centímetres. “Això té unes conseqüències molt importants en els temporals de mar, que poden ser més devastadors“.

Prohom alerta: “Els fenomens violents poden ser més violents encara”. I conclou: “El que fem els propers 10 anys serà clau per saber com estarem a finals de segle”.