A principis del mes de febrer van acabar les obres de rehabilitació i transformació de l’ antiga residència de gent gran de la Casa Bloc de Sant Andreu. Un conjunt d’habitatges construïts per la Generalitat durant la Segona República i que acollien, de forma digna, obrers.

La residència ha desaparegut, però en el seu lloc la Fundació Hàbitat3 hi ha construït 17 habitatges de lloguer social que ja acullen veïns en situació vulnerable. Es tracta d’un projecte que ha impulsat la Generalitat de Catalunya, l’ Ajuntament de Barcelona i altres entitats.

Són habitatges destinats a persones amb problemàtiques diferents i que gestionen entitats del tercer sector coordinades per la Fundació Hàbitat3. Hi ha pisos per a persones amb discapacitat intel·lectual, per a dones que han viscut situacions de maltractament, per a persones que han perdut el seu habitatge i un dels habitatges està destinat a persones amb mobilitat reduïda.

El cas de l’Andrés

L’Andrés Vintimilla és el primer inquilí d’aquest habitatge adaptat d’uns 50 metres quadrats amb dos ascensors. Ell té mobilitat reduïda i, fins fa poc, vivia en un habitatge no adaptat i sense ascensor.


Havia de deixar la cadira de rodes a baix i tardava gairebé mitja hora a poder pujar. M’agafava a la barana fins arribar a dalt de tot arrossegant-me”.”
Andrés Vintimilla, inquilí d ela Casa Bloc

Un habitatge on tenia moltes dificultats per moure’s amb al cadira de rodes, ja que les dimensions reduïdes dels espais no li permetien fer gaires maniobres. L’Andrés assegura que “accedir a un pis adaptat és un procés molt lent”, tot i que ara es mostra feliç i satisfet amb l’habitatge.

El director de la Fundació Hàbitat3, Xavier Mauri, explica que, a més a més de tenir el pis, també rep suport de la Fundació. “No només hem d’oferir un habitatge, sinó que aquest sigui digne, adequat i assequible. Aquestes persones també necessiten un acompanyament, un suport que pot ser temporal o a llarg termini, perquè puguin desenvolupar el seu procés d’inclusió social”.

Habitatges destinats a emergència social

Dels 17 habitatges rehabilitats l’antiga residència de la Casa Bloc n’hi ha tres destinats per a persones que han de ser o han estat desnonades. Són coneguts com a pisos d’emergència social que gestionen els Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Uns dels inquilins són l’Ignacio Antonio Delnotario i l’Alicia Dolores Manises, un matrimoni majors de 70 anys. “Teníem un bar, però em van donar la baixa total per malaltia i ens vam quedar amb una pensió de 450 euros, no podien pagar el lloguer del pis que era de 500 euros. De seguida van arribar les primers ordres de desnonament.”, explica l’Ignacio mentre l’Alicia assegura “va ser horrorós. Jo volia morir-me perquè mai no hauria pensat arribar a aquesta, sempre hem treballat. A la cua del banc d’aliments em posava a plorar de vergonya”. Ara viuen tranquils i contents en el pis de lloguer social i asseguren que han tornat a néixer.

Al pis de sobre de l’ Ignacio i l’ Alicia hi tenen una veïna nova.Ella és l’Adama Seide, que ha arribat del barri del Clot. Vivia en un pis de lloguer amb la seva parella i els van augmentar el preu fins a 1.500 euros al mes que no podia assumir. “Hem aguantat dos anys d’estrès pel fet de ser desnonats, tot i que jo sempre pagava el lloguer però no amb la pujada que ens havia dit el propietari”. Ara es mostra molt feliç i relaxada en el pis de lloguer social al barri de Sant Andreu, i amb molta energia, una força vital que abans anava destinada a no perdre l’habitatge per noquedar-se al carrer.