Aureo & Calicó és la botiga d’heràldica i numismàtica més antiga d’Espanya. Està regentada per la família Calicó des de finals del segle XVIII i es troba a la via Laietana. L’Antonio Baños l’ha anat a conèixer a través d’un dels numismàtics del negoci, l’Eduard Domingo.
Una botiga patrimoni de la ciutat
La primera cosa que destaca Domingo és que la botiga es manté perquè entenen que forma part del patrimini de la ciutat, ja que avui en dia la major part de les vendes es fan a través d’internet. La major part de persones que entren a la botiga ho fan per oferir alguna cosa per vendre o per demanar valoracions d’una propietat.
L’edifici es va fer quan es va obrir la via Laietana i la botiga és del 1784, l’any que la família Calicó s’hi va instal·lar. Dins la botiga, hi ha alguns carreus, els grans blocs de pedra de la muralla romana. Enmig del local, al sostre, hi ha una gran claraboia que servia a la família per vigilar el negoci des de les seves estances particulars. Pel que diuen els propietaris del negoci, el món de la numismàtica és completament masculí.
Entre les més importants del món
Domingo afirma que Calicó està entre les primeres numismàtiques d’Europa, cosa que equival a ser de les primeres del món. És membre fundador de l’Associació Internacional de Numismàtics Professionals, una institució de gran importància en el sector.
Aureo & Calicó està molt centrat en el negoci de les subhastes. Els catàlegs de la casa mostren col·leccions de monedes de gran valor, com ara de la República romana o de Carles IV. Les subhastes són com les de les pel·lícules, amb compradors que estan a l’altra punta del món i tenen algú a la sala amb qui es comuniquen per telèfon. Però també liciten per internet.
Canvi de mans del negoci
L’Antonio Baños passa de la botiga, a peu de carrer, a la planta de dalt, al pis des d’on es porta el negoci. Maria Teresa Sisó és administradora d’Aureo & Calicó. Sisó explica que aquests dos cognoms es van ajuntar fa només 14 anys. Segons Sisó, en Xavier Calicó tenia vocació d’artista, però la família el va obligar a dedicar-se a les monedes, cosa que no li havia agradat mai. Feia anys que Sisó li tassava les col·leccions i li subhastava les monedes. Quan Calicó es va jubilar, Sisó va comprar el negoci.
Sisó aclareix que ella no és col·leccionista i, per això, no té problema a vendre qualsevol moneda. Diu que té tots els tics del col·leccionista, excepte la necessitat de posseir.
Les monedes no es poden fabricar. Els xorissos, sí
El turisme al barri
Sisó reflexiona sobre l’arribada del turisme al barri. Diu que fa 14 anys, quan ella va arribar, no n’hi havia. Han estat testimonis de l’evolució del fenomen, fins a considerar-lo excessiu. Els pitjors, diu, els creueristes, que entraven a la botiga com si fos un museu. Els havien de barrar el pas. Recorda el cas d’un turista xinès que es va capficar a comprar una cosa sense valor que guarnia la botiga. El van intentar desanimar amb un preu desorbitat, però ho va acabar comprant.
