El primer que crida l’atenció en el Museu de la Xocolata és que l’entrada és una xocolatina que haurem d’escanejar per accedir a la col·lecció. Situat a l’antic convent de Sant Agustí, va ser fundat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona i consta, a més de la col·lecció, d’una botiga i una cafeteria on es poden degustar xocolates fetes al mateix museu.
Els Orígens de la xocolata
La primera part de la visita està dedicada a l’origen de la xocolata. En un primer moment, quan es va descobrir a Amèrica, la xocolata no era dolça: era picant i amarga. Això és perquè en la seva elaboració hi havia xili, pebre, vainilla, aigua de pluja i cacau ja torrefactat i picat. El sucre no apareix fins a la conquesta de Mèxic. Els monjos cristians que s’hi van instal·lar, van ser els responsables d’afegir el sucre i van crear, així, la recepta que coneixem avui dia.
La història de les mones
Les primeres mones es feien amb farina, ous, mel i sucre. A sobre es posava un ou dur per cada any que feia l’infant, i així fins a la primera comunió, moment en què es deixava de regalar. Però els pastissers francesos van pensar que seria una idea més comercial canviar els ous durs per ous de xocolata. De l’ou, es va passar al pollet de xocolata, més endavant la gallina i, per últim, a les escultures que podem gaudir avui dia i que poden arribar a ser una obra d’art.
La mona més antiga
Passejar pel Museu de la Xocolata és com passejar per la història de les mones a Barcelona. Hi trobem des d’una reproducció de la Font de Canaletes fins a l’icònic Floquet de Neu, el goril·la albí del Zoo de Barcelona que va arribar a ser emblema de la ciutat. La més antiga que guarden, però, és una gegantina reproducció de xocolata de l’escultura de la ‘Pietat’, creada pel pastisser Lluís Muixí.
L’Anna Alícia Lorenzo, responsable de reserves i activitats del Museu de la Xocolata ens comenta que “El senyor Muixí és un home molt gran i ens canvia l’edat de la Mona de la Passió, cada dos per tres. Nosaltres calculem que té més de 30 anys”
Una de les característiques més sorprenents del museu és el fet que mones com la ‘Pietat’ estiguin exposades i en perfecte estat de conservació, 30 anys. Totes les escultures de xocolata del museu estan protegides per una vitrina, però aquesta no és refrigerada. La seva única funció és evitar que l’ocasional visitant curiós i agosarat la pugui tocar. Com el museu es troba en un antic convent i les parets són molt gruixudes, l’aire condicionat és més que suficient per evitar que es desfacin. Un cop al mes, els pastissers del museu obren les vitrines, netegen les escultures i els donen un bany de xocolata per conservar-les com si fos el primer dia.
Taller de xocolata
El Museu de la Xocolata també té una funció didàctica com la organització de tallers per a grups i escolars per fer arribar la màgia de l’ofici de mestre xocolater al gran públic. Nosaltres ens vam apuntar a fer piruletes. Tota una experiència!
