Diuen que el menys comú dels sentits és el sentit comú. En el cas del restaurant els Cinc Sentits s’hi ha acabat imposant i la segona estrella Michelin ha arribat després de 16 anys apostant per una gastronomia 100 % catalana.
El viatge més personal d’Artal
L’any 2018, 14 anys després de l’obertura del Cinc Sentits al carrer d’Aribau i amb una estrella al cabàs, el xef Jordi Artal, la seva mare la Roser i la seva germana l’Amelia, van decidir fer un pas endavant. La família va invertir 2 M € per fer més gran el seu somni i es van acabar traslladant a un nou local de 400 metres quadrats del carrer d’Entença. En la mudança s’hi van deixar l’estrella, que recuperarien l’any següent. Aquest 2020, en plena pandèmia global, Michelin els ha premiat amb la segona.
Però el viatge d’Artal ha estat molt més llarg. Segons les seves paraules, que tenen un accent ben peculiar, “jo soc un català nascut al Canadà“. Les arrels dels avis segueixen ben presents al seu restaurant i ens transporten fins a la Torre de l’Espanyol, a Tarragona, on el xef passava els estius envoltat de vinyes i oliveres.
Una infantesa que ens acull només entrar al local, on trobem troncs i fustes i on Artal ens obsequia amb olives de Faifó i romaní regats amb un porró amb vermut de la casa. Tota una raresa, perquè l’elaboren amb vi negre i raïm picapoll que tot just dimarts estaven seleccionant.
Amor pel territori
Un dels elements diferenciadors del Cinc Sentits és la cuina catalana que s’hi fa i el producte de proximitat. Per aconseguir plats excel·lents cal una matèria primera excel·lent i en aquest sentit Artal obté el seu producte a través de petits productors de confiança d’arreu del territori. Tot plegat fa que el comensal gaudeixi d’una experiència gastronòmica molt més afinada.
Un bon any malgrat tot
A ningú no se li escapa que haver fet una gran inversió en un restaurant després dels aldarulls del 14 d’octubre, en protesta per la sentència del procés i en plena pandèmia del coronavirus, no ha ajudat gaire al negoci. Tot i això la segona estrella fa que la família Artal miri el futur amb optimisme i que es plantegi obrir dos dies a la setmana –ara només ho fa els divendres– a partir del gener.
