Capítol final en la disputa pel llegat del magnat Julio Muñoz Ramonet. La Guàrdia Civil ha pogut recuperar el gruix de les obres artístiques cedides a la ciutat de Barcelona per l’empresari que s’havien perdut. Es tracta de 474 obres d’art d’un gran valor artístic i cultural que les quatre filles de Muñoz Ramonet i dos nets les tenien guardades als seus domicilis i en magatzems especialitzats. En total s’han confiscat 376 pintures i dibuixos, 87 miniatures, quatre escultures, quatre d’ivoris i tres tapissos. En destaquen peces de Marià Fortuny i Eugenio Lucas, retaules gòtics, o pintures catalanes dels segles XIX i XX.
Pel tinent d’alcalde de Cultura, Joan Subirats, es tracta d’una “molt bona notícia”, tot i que manté que l’Ajuntament seguirà persistint per recuperar les obres que encara queden per localitzar, algunes de les quals molt valuoses. Per Marc Molins, l’advocat de la Fundació Muñoz Ramonet, es vol concretar la memòria testamentària de Muñoz Ramonet que tenia “el desig inequívoc que aquestes obres fossin gaudides de forma pública per part de tots els ciutadans”.
Les obres, en domicilis i magatzems especialitzats
Les obres s’han pogut recuperar en una operació de la Guàrdia Civil dirigida pel Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona. El febrer passat es va fer una primera confiscació d’obres d’art després de ser localitzades a través d’empreses de transport i emmagatzematge especialitzades. I al març, en una segona operació, es van requisar un nou paquet d’obres en domicilis particulars dels investigats, algunes en condicions “lamentables”, i també els inventaris amb el llistat de les obres propietat de l’empresari.
Per Marc Molins aquests inventaris han posat “llum” en la quantia i la descripció de les obres que formaven part d’aquest llegat, i que fins ara es desconeixia. De fet, la Guàrdia Civil assegura que bona part de les obres confiscades, que han passat a disposició judicial, formen part de la col·lecció.
Litigi judicial de 29 anys
La col·lecció es recupera 29 anys després que Muñoz Ramonet la donés a Barcelona. Un litigi iniciat el 1991, quan l’empresari va morir i va donar a Barcelona el seu patrimoni artístic. Llavors la família no va acceptar cedir el patrimoni a l’Ajuntament i aquí va començar el procés judicial. Des de llavors l’Ajuntament reclama a les filles l’entrega.
Un procés judicial llarg i molt tortuós. Fins a tres sentències del 2007, 2009 i 2012 donaven la raó a l’Ajuntament, però la família no entregava el fons. El 2012 una sentència del Tribunal Suprem va dictar el lliurament de la col·lecció a l’Ajuntament. Però no va ser fins al 2013 quan l’Ajuntament va poder accedir al palauet i es va descobrir que el gruix de les obres d’art havia desaparegut.
El jutge va imputant a les filles un delicte d’apropiació indeguda de més de 800 obres d’art. I a partir de 2014, les sentències les obliguen a anar tornant part de les obres. Algunes de les mes destacades, pintures de Goya i el Greco, es van recuperar el 2017.
Pel que fa al Palau on va viure l’empresari, és de titularitat municipal des del 2013. L’Ajuntament té previst destinar-lo a fer equipaments.
