Glucosbalaintofília. Així es diu l’afició a col·leccionar sobres de sucre, d’aquells que donen als establiments de restauració. Molts tenen estampada alguna imatge i el nom del bar per fer-ne publicitat. Amb el temps, els bars desapareixen i aquests sobrets o embolcalls de sucre es transformen en una mena de càpsula del temps, de mapa fragmentat d’un sector que ara mateix viu com el que més els estralls de la pandèmia.

L’Antonio Baños ha anat a Sant Andreu i s’ha reunit amb en Jaume Dagés, col·leccionista d’embolcalls de sucre i la persona que va inspirar el terme glucosbalaintofília.

Més de 10.000 sobres de sucre

En Jaume Dagés té a la seva col·lecció més de 10.000 sobres de sucre. L’esperen caixes i caixes d’exemplars per classificar i té la sensació que ja no hi serà a temps. Ara, està fent una guia de Barcelona a partir dels sobres de sucre. A la llibreta de la Dreta de l’Eixample, per exemple, en té 151. A Sant Andreu, uns 400.

Dagés va començar a col·leccionar embolcalls de sucre de petit, quan estava de moda col·leccionar cromos, influït pel seu germà gran. Ell i els seus amics li anaven donant sobrets i Dagés els anava guardant. Per aquest motiu, la seva col·lecció té exemplars de més de 50 anys.

Embolcalls regalats i comprats

Jaume Dagés i altres persones que compareteixen la seva afició van crear l’Associació Catalana de Glucosbalaitofília. Fins que va arribar internet, feien trobades per intercanviar sobres. Ara, però, els intercanvis es pacten, sobretot, per la xarxa. Respecte al cost d’aquesta afició, Dagés explica que es pot fer de dues maneres: gastant diners o sense gastar-ne. És dir, col·leccionant embolcalls únicament regalats o també de comprats. A més, cal espai i una mínima infraestructura per anar organitzant el material.

Dagés confessa que encara avui, que ja té més embolcalls dels que podrà organitzar, mira a veure si n’hi ha algun cada cop que passa per un bar.

El sobre més valuós

El sobre més preuat de la col·lecció de Dagés és un que li va donar fa 50 anys un company de feina a canvi d’un favor. Es tracta d’un embolcall de terròs, no pas de sucre el pols. Té la publicitat del restaurant Solé, de la Barceloneta.

Els antics berenadors de la Barceloneta

Memòria de la ciutat desapareguda

Les col·leccions d’embolcalls de sucre són, també, fregments de la memòria d’una ciutat. Recorden establiments, molts dels quals ja no existeixen. Jaume Dagés té una carpeta que ha titulat “Ja no hi són. 601 llocs de Ciutat Vella on podies beure, lligar, menjar, ballar o fer negocis” i en què ha reunit exemplars d’establiments desapareguts d’aquest districte. Fullejar aquesta carpeta evoca records de temps passats a qui ja tingui una edat. Aquest és, precisament, el propòsit confès de Dagés.

Dagés inverteix força temps a fer aquestes llibretes. Primer classifica els sobrets. De cada establiment en tria només un o dos, perquè n’hi ha que n’han fet un munt de diferents. Després, busca l’adreça corresponent i el nom del carrer o plaça en temps passats i l’actual. Posteriorment, els ordena per districtes i per barris. I així va omplint llibretes i més llibretes del rastre dolç d’un passat desaparegut.