Álvaro García Isidro, fotògraf professional i director creatiu de Karakter Studio, especialitzat en el disseny editorial, és l’autor d’una exposició fotogràfica de retrats que s’ha pogut veure al Centre LGTBI de Barcelona per reflexionar sobre la diversitat del gènere.
Titulada “Un sol moment. Relats sobre la identitat de gènere”, l’exposició recull imatges de 19 persones escollides de mà a mà entre el fotògraf i el Centre LGTBI pensant a ensenyar una gran diversitat de gèneres.
“Les possibilitats són infinites”
Així, durant setmanes va retratar les 19 persones al seu estudi o a les llars de les models. Didi Maquiaveli, Diego Marchante, Rym Gallardo, Personaje Personaje, Carla Agulló, Thaïs Cuadreny, Ángel Garcia, Johny Dean, Gertha i Marfil (Las Vichys), Pol Guasch, Norma Mor, Ricc Domínguez, Virginia Ice, Sam Adrian, Ken Pollet, Kharlos, Alicia G. Núñez i Camo, “Le Duq”, han estat les persones fotografiades.
“No és un projecte sobre l’homosexualitat ni sobre la transsexualitat. És un projecte sobre el gènere“, concepte en què també hi cap l’heterosexualitat, indica el García Isidro. “Les possibilitats són infinites. Pensar que l’exposició ja és representativa seria absurd perquè les opcions són infinites” quant a gènere, precisa el fotògraf.
“La normalitat no és normal”
Una de les persones fotografiades, Alicia G. Núñez, consultora d’igualtat, poetessa, artista visual i sonora, creu que el recull d’imatges és important per visibilitzar la diversitat d’opcions que hi ha, i basant-se en la seva feina opina: “El que fa poderós un equip és la seva diversitat”.
Alicia G. Núñez ajuda les empreses a aplicar plans que assegurin la igualtat, independentment del gènere. Es defineix com a persona no binària, és a dir, que no s’identifica amb cap dels dos gèneres que tradicionalment s’han imposat a la societat com a únics,el masculí i el femení. Pensa que allò que s’ha considerat normal pot ser que simplement no existeixi, i cita Imma Luna: “De prop ningú és normal”, per reblar amb paraules pròpies: “La normalitat no és normal”.
Un altre fotografiat és Camo, “Le Duq”. És productor i DJ de tecno, i fa unes sessions anomenades Hipnosis Marica. Aquest gènere musical està molt “heteronormativitzat”, per això diu que vol “hipnotitzar les persones amb la meva música perquè siguin ‘mariques’ per un moment”. Es defineix com a persona de gènere fluït, és a dir, que transita entre allò masculí i femení indistintament i segons el moment.
“La paraula ‘gènere’ deixarà d’existir”
Les empreses de més de 250 persones treballadores han de tenir un pla d’igualtat, consensuar-lo amb les parts i posar-lo en pràctica. Aquests plans s’enfoquen del des binarisme, per això indica que s’està en espera de la llei de garanties de llibertat sexual per preveure la inclusió de la diversitat de gènere al món laboral.
El productor musical Le Duq assegura que cal visibilitzar totes les opcions ja que “el gènere és una paraula prou complexa que sovint s’ha volgut simplificar. Preguntat sobre la possibilitat que en un futur pròxim la diversitat inherent a la societat es reivindiqui i se celebri, El productor musical Le Duq s’ha mostrat optimista, tot i que creu que és qüestió de temps: “Venim d’una societat conservadora de fa molt“, però “en algun moment la paraula gènere deixarà d’existir, i en aquell moment hi haurà igualtat”, rebla.
