El monument a Colom ha estat darrerament al centre de la polèmica de la ciutat. L’estàtua recorda que Colom va arribar a Barcelona de tornada del “descobriment” d’Amèrica. Anys enrere, acompanyant el monument, hi havia una reproducció de la nau Santa Maria, una de les tres que va fer el viatge amb Colom. Després de patir un atac, aquesta embarcació va ser retirada.
Colom, inspirador d’artistes
El monument a Colom també ha estat motiu d’interès de molts artistes. Christo, un artista ambiental que cobria qualsevol mena d’edificació o espai natural amb teles, va voler cobrir Colom als anys 80. També en aquella dècada, Gallardo i Mediavilla van crear per a la revista ‘Makoki’ un famós personatge de còmic, Buitre Buitaker, que vivia dins el monument. L’any 82, Miralda va celebrar una boda entre Colom i l’estàtua de la Llibertat de Nova York. I, finalment, una campanya publicitària va vestir Colom amb la samarreta del Barça.
Antonio Baños redescobreix el monument a Colom guiat per la historiadora de l’art Gina Driéguez, autora de l’estudi ‘Barcelona 1888, la creació d’una imatge política i de poder’.
Un monument a la burgesia
Sobta saber que el monument a Colom és, sobretot, un homenatge a la Barcelona burgesa del 1888. El monument s’ha d’entendre dins el context d’un conjunt monumental que es va fer al Parc de la Ciutadella per celebrar l’Exposició Universal del 1888. Va ser un més dels molts que es van construir per embellir la ciutat i per plasmar l’ideari i els projectes de la burgesia catalana del moment, vinculats al catalanisme polític. Els burgesos catalans tenien, en aquella època, força diners i volien que aquest poder econòmic es traduís en poder polític.
El projecte de Gaietà Buïgas
La idea de fer un monument dedicat a Colom és anterior al projecte de l’Exposició del 1888 es va licitar el 1881, però no es va començar a construir fins al 87. L’obra s’havia de fer per subscripció pública, però la gent no hi va posar gaire diners. Del milió de pessetes pressupostat, els barcelonins en van pagar unes 165.000. L’Ajuntament i les grans fortunes de la ciutat van acabar posant la resta.
L’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs pel disseny del monument a Colom, i l’arquitecte Gaietà Buïgas en va ser el guanyador. Buïgas era un personatge conegut i lligat al catalanisme polític. El seu projecte va vèncer als molts que es van presentar gràcies a la idea de verticalitat, molt del gust del moment. Quan es va construir, l’alçada del monument era impactant. La seva situació, a pocs metres dels vaixells ancorats, marcava l’entrada o la sortida, segons es mirés, a l’Exposició. Els viatgers que arribaven a la ciutat amb les golondrines, també d’aquella època, es trobaven la icònica imatge de Colom.
Per construir el monument va caldre erigir una bastida de grans dimensions. Les peces arribaven des dels tallers i les foneries amb cotxes i carros de cavalls. Dins la torre del monument hi ha un ascensor, que va ser el primer de la ciutat. L’anecdotari recull que l’alcalde la ciutat, Rius i Taulet, el dia de la inauguració, l’any 1889, es va quedar tancat a l’interior i el van haver de rescatar els bombers.
La iconografia del monument
Les quatre figures que envolten la base del monument representen els quatre regnes de l’estat espanyol: Castella, Lleó, l’Aragó i Catalunya. L’escultura de Catalunya té una particularitat perquè és el primer cop que es representa asseguda, entronitzada. A més, porta una llança i l’escut de les quatre barres. En el llenguatge iconogràfic, això és una forta referència al poder que desitja Catalunya i el catalanisme polític. De fet, el nom complet del monument és Honrando a Colón, Catalunya honra a sus hijos predilectos. És a dir, es tracta d’un monument a les figures històriques catalanes que havien participat en el “descobriment” d’Amèrica i que la història espanyola no els havia fet prou justícia. Per a aquest motiu, un altre conjunt de quatre estàtues està format pels quatre personatges més influents en el “descobriment”: Lluís de Santàngel —qui va avançar els diners—, el capità Pere Margarit —el primer comandant de la segona expedició—, fra Bernat Boïl —el primer líder religiós i el primer bisbe a Amèrica— i Jaume Ferrer de Blanes —el cartògraf que va inspirar Colom—.
Tot aquest homenatge catalanista no va ser mal rebut per la monarquia espanyola ni pels poders de l’estat. De fet, la reina Maria Cristina va ser present a la inauguració de l’Exposició del 1888 i, entre altres coses, la ciutat li va dedicar un arc triomfal. La relació entre la burgesia catalana i la monarquia no era pas dolenta. Una altra cosa són els diners. El govern de Madrid no va aportar ni una pesseta per la construcció del monument. Si de cas, materials: pedra i bronze dels canons de Montjuïc per fondre’l i fer els lleons de la base.
Per Gina Driéguez, la percepció generalitzada sobre el monument a Colom és que es tracta d’un homenatge a la colonització i a certs períodes històrics. Per ella, en realitat, es tracta d’un homenatge al catalanisme polític i al missatge polític de la burgesia de l’època. Aquest podria ser un punt de partida per reflexionar sobre el present i el futur del monument.
