A barcelona hi ha 173 espais amb arbres declarats d’interès local. Aquesta vegetació la trobarem marcada amb cartells i codis QR pels parcs de la ciutat i en un mapa al web de la ciutat.
Barcelona té 1.400.000 arbres en tota l’àrea del municipi , inclòs El Parc de Collserola, és a dir, gairebé un arbre per habitant. Si traiem d’aquesta llista el Parc de Collserola, Parcs i Jardins gestiona 317.000 arbres a la ciutat.
Com es declara un arbre d’interès local?
Joan Guitart, cap d’arbrat de Parcs i Jardins explica des del Laberint d’Horta, el jardí més antic de la ciutat, que per salvar un exemplar i catalogar-lo com arbre singular, es té en compte la morfologia, la connotació històrica amb el barri. Llavors es reuneix la comissió tècnica d’arbres d’interès local formada per experts municipals, i d’altres externs que decideixen quins exemplars s’incorporen.
Un arbre per créixer amb condicions hauria d’estar espai forestal, però a la ciutat l’arbrat ha de conviure en espais delimitats per escocells, per tant com més gran siguin millor serà la vida de l’exemplar. La raó és clara: l’arbre respira, rep l’aliment i l’aigua de l’escocell.
Els arbres més antics i els plàtans
Una olivera del Parc Güell és el que per referència es considera l’exemplar més antic de Barcelona, tot i que també trobem una alzina de 250 anys i és al jardí de les casetes de l’Encarnació ,construïdes a mitjans del segle XIX.
Barcelona hereta del Pla Cerdà, una ciutat entre el 80 i el 90 % de plàtans. Una realitat que també comparteixen ciutats com ara París o Londres. A l’època es plantaven aquests arbres perquè als vivers era el que es plantava. Des de l’any 1700 fins ara la climatologia i els paviments de Barcelona han canviat molt, abans l’aigua es filtrava per les llambordes i els plàtans creixien amb facilitat. De fet fa anys que es treballa en la selecció d’espècies amb un catàleg per carrers amb quines espècies hi ha i les que haurien de tenir en un futur, en què cap espècie sobrepassi el 15 % del total.
Cada any es guanyen 2.500 arbres
Joan Guitart ens comenta que la ciutat guanya 2.500 arbres cada any. Són uns exemplars inventariats des del 1958 fins avui. A banda dels arbres que es van substituint hi ha espais nous amb una nova concepció de l’arbrat, per renaturalitzar la ciutat amb totes les espècies per crear espais bioclimàtics més adaptats a l’entorn.
Un exemple de nous espais, és el projecte de fer de les Glòries un gran bosc. Una estratègia que també perfila més varietat d’espècies. Al Parc de la Trinitat, per exemple, es va fer una sega selectiva de la gespa va provocar l’aparició d’insectes i una nova fauna d’aus que venien del corredor del Besòs i es quedaven en aquest parcs. A Ciutat Vella o Gràcia on les voreres són petites i els carrers més ombrívols i estrets s’ha apostat per plantar arbrat de port petit.
