El Laberint d’Horta és el jardí més antic de la ciutat i conserva, encara avui, la seva fesomia original.
El laberint del Minotaure
El científic Joan Antoni Desvalls es va fer construir el 1791 una casa d’esbarjo i uns jardins d’estil neoclàssic a Horta. El laberint està inspirat en el mite grec del Minotaure i va ser dissenyat amb constants referències amoroses.
La finca del laberint i els seus jardins van ser llocs de recepcions reials. Fa pocs anys, el 2006, va ser l’escenari de moltes escenes de la famosa pel·lícula ‘El perfum’.
Boixos geomètrics
El pati dels Boixos és el nucli originari del conjunt de jardins i el més proper a la casa. Per aquí es començava la visita a la resta de jardins. Es tracta d’un jardí geomètric i regular, plantat de boixos, d’aquí el nom, un arbust que permet el retall i la creació de formes geomètriques.
Els camins de la vida
Superat el pati dels Boixos, el passeig desemboca a la plaça dels Lleons actual, flanquejada per unes escultures d’aquest animal. De la plaça surten cinc camins que evoquen els camins que hom pot prendre a la vida. El més sensat, en aquest cas, és prendre el camí principal, que mena al laberint de xiprers.
Laberint de xiprers
El laberint de xiprers està fet d’aquests arbres, compactats i retallats amb angles rectes i copes planes d’una altura superior a una persona. El traçat actual del laberint es manté fidel a l’original. Els xiprers, lògicament, han estat trasplantats a mesura que han mort.
Al final del laberint hi ha una placeta de xiprers retallats en forma d’arcs i al centre lluu una escultura de marbre dedicada a Eros, el déu de l’amor.
Aquest laberint es pot observar des d’un punt de vista elevat a la terrassa estant, cosa que permet controlar els moviments i les intencions amoroses dels que s’hi perden. Els observadors també podien ajudar aquells que anaven desorientats, incorporant una vessant lúdica a l’espai.
L’espai del laberint i els seus jardins precisen de dos retalls o podes anuals per part dels jardiners.
L’estany i el pavelló
A la part més alta del jardí hi ha un petit estany. En realitat es tracta d’un aljub o safareig, la missió del qual consistia a recollir l’aigua de les tres mines que hi ha al Parc del Laberint per permetre el rec del jardí com de l’horta que hi havia. A més de la tasca funcional, el safareig tenia una vessant ornamental i lúdica. Per aquest motiu, els murs estan guarnits amb un sistema d’escales que en faciliten l’accés i hi ha un pavelló neoclàssic amb unes grans vistes cap al safareig i cap a la ciutat.
Va ser en aquest pavelló, l’any 1802, que el rei Carles IV, de visita a la finca i impressionat per la bellesa i les dimensions del laberint, va comentar al marquès: “No et sembla que aquest és un jardí massa gran per un marquès?”. El marquès, temorós de ser desposseït de les seves terres, li va respondre: “Potser sí que és massa per un marquès. Però és poc per a un rei”.
