Avui, Barcelona és plena de plàtans que ofereixen ombra als ciutadans. Però aquests arbres no van arribar a la ciutat fins al 1861. Josep Gordi, autor del llibre ‘Els arbres mediterranis, un recorregut pels seus valors culturals i espirituals’, n’explica l’origen.
Els plàtans, des del 1861
La Rambla de Canaletes és el primer espai públic de Barcelona on es van plantar arbres. Les primeres plantacions estan documentades al segle XVI. La més important, i la que constitueix la primera alineació d’arbres, és a dir, arbres plantats en filera deixant el mateix espai entre cada exemplar, és del 1700. Va ser un encàrrec del Consell de Cent perquè fossin plantats, regats i cuidats tot un conjunt l’àlbars, un arbre de ribera mediterrani. Més endavant es van plantar pollancres, freixes i oms.
El plàtan d’ombra va arribar a la ciutat el 1861. Un diari de l’època va recollir l’arribada d’aquests arbres, procedents de la Devesa de Girona. Avui, a la Rambla, encara queda algun exemplar plantat a finals del segle XIX, com un dels que hi ha al davant del Liceu.
Un arbre urbà
Els arbres de la ciutat tenen una funció ambiental molt important. En primer lloc, netegen l’aire eliminant el CO2 i convertint-lo en oxigen. També retenen partícules contaminants en suspensió. I les seves capçades fan ombra, atenuant la temperatura del carrer i el soroll que arriba als pisos.
El plàtan és un arbre clarament urbà i el més comú a Barcelona, perquè creix molt ràpid i recte, és de fulla caduca i s’adapta amb facilitat a les grans avingudes.
Un arbre amb arrels mediterrànies
El plàtan com arbre d’ombra ja apareix a la mitologia grecollatina. Plàtan era la germana d’una gran gegant que es va convertir en arbre en morir la seva germana. El plàtan també era l’arbre on Hipòcrates, el pare de la medicina, va ensenyar els seus alumnes. És, per tant, un arbre molt relacionat amb la Mediterrània.
Símbol de llibertat
Més tard, es va convertir en l’arbre de la llibertat gràcies a la revolució americana del 1776, en què apareix associat als “fills de la llibertat”, aquells que lluiten per la independència. També se’l relaciona amb la Revolució Francesa, perquè a mesura que l’exèrcit napoleònic conqueria territoris, plantava plàtans a molts pobles com a símbol del naixement d’una nova era.
