Mesos de preparació, entrenaments en solitari o en grup. Amb entrenador o sense. Córrer com a repte personal o per motius solidaris. La Marató de Barcelona, que s’havia de celebrar diumenge, 15 de març, era la seva fita i ara s’ha ajornat, pel caràcter internacional de la prova i amb l’objectiu de contenir el coronavirus.
La primera marató
Elena Carvalho
desitjava estrenar-se a córrer maratons a Barcelona, la ciutat on viu des de fa cinc anys, i s’havia preparat específicament per fer els 42 km i 195 metres amb una entrenadora personal. Ara es troba “molt decebuda perquè fa molts mesos que m’entreno. Em posaria a plorar. En cap moment en la meva ment he pensat que es podria cancel·lar”, confessa l’Elena.
Una vàlvula d’escapament
Acceptar-ho i mirar endavant. Això han fet un grup d’interns del Centre Penitenciari Brians 2. William Rodríguez, un dels interns, explica que “el dia 15 estava marcat al nostre calendari amb un color especial”. Per ells preparar-se i córrer la Marató era més que un repte. Era sortir dels murs de la presó i poder compartir amb milers de corredors la prova. Evadir-se de la seva realitat diària. “Què hi farem! Seguir entrenant-nos! Si no pot ser ara doncs serà d’aquí a tres o sis mesos!”.
Motius solidaris
L’ajornament de la prova també ha alterat els plans de les membres de Duchenne Somriures Valents. Corrien la Marató amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació de la distròfia muscular de Duchenne per a l’Hospital Sant Joan de Déu. Ens explica però Alba Portales que corria la Marató també per primer cop, que “ja tenim pensat el repte següent per seguir recaptant diners. Això no para! Si no és amb la Marató de Barcelona serà amb una cursa d’obstacles!”.
De moment, la solució proposada per l’organització als corredors afectats és la de mantenir el dorsal i, per tant, els participants podran córrer la Marató el 25 d’octubre. En cas que els sigui impossible, se’ls mantindrà el dorsal fins a l’edició següent, la prevista per al mes de març de l’any 2021.
