El 2n Congrés Català de Pobresa Energètica de Barcelona s’ha iniciat aquest dijous a les Cotxeres de Sants. La trobada s’allargarà fins divendres i debat la dificultat de moltes famílies que no poden fer front a les despeses de llum, gas i aigua. Hi ha diversos factors que contribueixen a agreujar la situació, sobretot l’elevat preu de l’energia, la qualitat dels habitatges i la situació socioeconòmica de les famílies.
Ara s’eviten talls
Des que va entrar en vigor la Llei 24/2015 per garantir el dret d’accés als subministraments bàsics s’han evitat a Barcelona, en quasi dos anys, fins a 10.000 talls, segons ha afirmat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en el congrés. Això es veu com una gran millora, tot i que encara es denuncien casos de talls il·legals.
Una altra dada que s’ha fet pública en la trobada és que actualment s’estan atenent unes 50.000 famílies en els punts d’assessorament energètic (PAE). Aquests espais d’atenció ciutadana serveixen per detectar possibles casos de famílies afectades per la pobresa energètica. Els PAE van començar a funcionar a principis del 2017 i estan ubicats a tots els districtes de la ciutat.
El tema pendent és el deute
Pels ponents, una de les assignatures pendents és el deute de les famílies. Amb el pas del temps van acumulant impagaments, els interessos es van incrementant i el deute es fa gran. Les administracions han assegurat que han de ser les empreses energètiques les que han d’assumir aquests costos i en cap cas l’Administració pública.
En el marc del debat s’han posat sobre la taula diverses xifres que demostren la gravetat d’aquesta problemàtica. Pel que fa a Barcelona, hi ha unes 170.000 persones que no poden mantenir el pis a una temperatura adequada en els mesos d’hivern o bé tenen un endarreriment en el pagament dels rebuts de subministraments bàsics com l’aigua, la llum i el gas. Els districtes més afectats per aquesta situació són Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Nou Barris. També, però en menor mesura, àrees dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí.
Pel que fa a Catalunya es calcula que més de 400.000 persones estan en situació de pobresa energètica. Segons l’Enquesta de condicions de vida 2017 (Idescat) un 6,3 % de les persones no poden mantenir la casa a una temperatura adequada. Fins i tot, un 0,9 % de les llars del país han patit alguna vegada un tall d’energia perquè no podien pagar-la.
Els més vulnerables
El perfil de les persones més vulnerables per accedir als serveis bàsics són les famílies amb rendes econòmiques més baixes, les llars monoparentals —un 80 % d’aquesta unitat familiar està formada per una dona que assumeix la criança dels fills— i també les famílies que viuen de lloguer.
L’Aliança contra la Pobresa Energètica denuncia que hi ha una realitat oblidada: la de les famílies vulnerables que han estat desnonades i han optat per ocupar un habitatge, perquè no tenen garantit el dret al subministrament.
El preu de l’energia s’ha encarit un 40 % en 10 anys
Les causes més destacades de la pobresa energètica són el preu de l’energia, la qualitat de l’habitatge i la situació socioeconòmica de la persona. Pel que fa a les factures s’està pagant l’energia a preus superiors a la mitjana europea tenint en compte que el poder adquisitiu espanyol està per sota dels altres estats membres. En l’àmbit domèstic, a l’estat espanyol una família pagava el 2008 de despeses de subministraments bàsics 1.566 € l’any, mentre que el 2018 es paga pel mateix consum 2.238 €. Això suposa un increment del 40 % en 10 anys.
