El Consell Econòmic i Social ha presentat aquest dilluns un informe per impulsar el debat sobre la necessitat d’un salari mínim de ciutat que es correspongui al nivell de vida real de Barcelona. Aquest estudi neix de la demanda que els diferents governs municipals de la ciutat han fet a sindicats i patronals per revertir les conseqüències de la crisi del 2008. L’estudi no vol interferir en les negociacions col·lectives i recomana a l’Ajuntament que les empreses que contracti siguin conscients amb els sous dels empleats.
L’informe conclou que el cost de vida de Barcelona és un 25 % superior a la resta de capitals de l’estat, només per sota de Madrid i Sant Sebastià. De fet, segons l’estudi, viure a Barcelona costa pràcticament 1.440 euros al mes comptant el que ens gastem en habitatge, menjar, educació i transport. Segons Marina Subirats, presidenta del CESB, implementar un salari de ciutat permetria “reduir les diferències salarials i evitar la conflictivitat social”. Subirats també apunta que si els salaris augmenten, es pot evitar la fuga de talents.
Interferència en les polítiques públiques d’àmbit local
La millora del poder adquisitiu dels salaris implicaria també interferir en polítiques públiques locals relatives a l’educació, el transport i especialment l’habitatge, per abaixar-ne els preus. Segons l’estudi, el lloguer és la variable més rellevant per poder determinar la capacitat de consum de les famílies. Subirats ha explicat que l’educació és també clau -ha recordat l’augment de preu de les taxes- i ha afegit que la Generalitat ha d’assumir les seves despeses en matèria d’escoles bressol, perquè sinó repercuteix “sobre l’Ajuntament i les famílies”. L’informe del Consell Econòmic i Social de Barcelona ha pres com a referència la ciutat de Londres, on des del 2011 l’Ajuntament ha contractat més de 1.000 empreses conscients amb els sous dels empleats.
