Des fa prop d’una setmana està funcionant una nova cuina fantasma al número 81 de la travessera de Gràcia, a Sant Gervasi-Galvany. Es tracta del primer negoci a Barcelona de l’empresa francesa Not so Dark. A la cuina hi treballen 40 persones i ofereix productes de fins a sis marques virtuals de menjar exclusives per al repartiment a domicili. En total, la cuina té capacitat per servir prop de 2.000 àpats diaris.

Actualment a Barcelona hi ha dos projectes de construcció de cuines fantasma, un a les Corts i l’altre a Sant Martí, que han posat els veïns en peu de guerra. L’Ajuntament vol elaborar una regulació pròpia per les cuines fantasma, un fenomen en auge a la ciutat especialment arran de la pandèmia.

Interior macrocuina de la travessera de Gràcia

Els repartidors esperen les comandes dins del local

El cofundador de la companyia, Clément Benoit, assegura que està molt satisfet dels primers dies de la posada en marxa. “El mercat espanyol està responent molt bé, estem molt contents d’operar a Barcelona”, assegura. L’empresa ha invertit més d’un milió d’euros en les instal·lacions de la travessera de Gràcia. Benoit assegura que han après de l’experiència de les altres cuines que han obert. El primer error que vam cometre va ser no pensar en els veïns i la part urbanística”, afirma. Per això, el local té una avantsala interior que funciona com un petit garatge on els repartidors poden accedir amb la moto o la bicicleta mentre esperen la comanda, i no han de fer-ho al carrer.

Espai d’espera per als repartidors de la macrocuina

Més d’una desena de cuines fantasma en funcionament

L’Ajuntament desconeix quantes cuines fantasma hi ha a la ciutat perquè no hi ha cap registre d’aquest tipus d’activitat. Tot i això, Carlos Cervera, director de Projectum, una companyia que fa projectes per a cuines fantasma, assegura que n’hi ha més d’una desena operant a la ciutat, i algunes “des de fa temps”. Cervera explica que la pandèmia ha multiplicat per set o per vuit les peticions que reben per analitzar projectes de macrocuines. “El 2020 hem pogut rebre tranquil·lament més de 50 peticions”, assegura.

La macrocuina de travessera de Gràcia pot fer prop de 2.000 àpats al dia

La FAVB reclama que s’ubiquin en zones industrials

Un dels problemes de les cuines fantasma són les reticències que provoquen en els veïns. Joan Maria Soler, representant de la FAVB, creu que cal ubicar aquests negocis en zones industrials. Alerta que l’obertura d’una macrocuina pot ser “molt perjudicial” per la restauració i els negocis del barri, i també pels veïns que tinguin el local al costat de casa. Des de la FAVB critiquen que aquests negocis volen estar al mig de la ciutat per abaratir costos i temps d’espera del repartiment. “Si han de trigar un quart d’hora més que el triguin, però no se’ls pot posar la catifa vermella”, conclou. Des de Projectum, però, asseguren que la desena de cuines que operen a la ciutat ho fan en zones residencials i no han generat problemes perquè compleixen amb la normativa.