(ACN) La igualtat a les empreses avançava lentament però en la bona direcció abans de la covid-19, amb la presència més alta en càrrecs directius des del 2008, tot i que en cap cas es pot parlar d’una “millora considerable”, segons l’informe Talent femení 2020. Diferències salarials i quota de presència femenina. L’estudi, presentat aquest dijous per la consultora ICSA i l’escola de negocis EADA, apunta que el febrer del 2020 les dones ocupaven el 16,4 % de les feines directives i cobraven 11.000 euros menys de mitjana que els homes d’aquesta categoria a l’estat.
Com més responsabilitat, menys presència de dones
L’informe torna a certificar que, a mesura que augmenten les responsabilitats i el salari, disminueix el nombre de dones. Quan es miren les categories inferiors, les dones ocupen el 41,4 % de les feines i el 27,5 % en el cas dels llocs de treball intermedis. En canvi, en els directius només són el 16,4 %. Aquesta xifra, però, és el percentatge més alt des del 2008, quan es fregaven el 20 % dels llocs i la diferència salarial era de l’11,9 %.
Els indicadors han anat millorant lentament des del 2013, quan es va marcar el mínim amb poc més del 10 % de presència. Pel que fa a la bretxa salarial, va assolir el màxim el 2014, quan els directius homes van cobrar un 18,6 % més que les dones. La diferència de salari el febrer del 2020 se situa en un 15,9 % en els càrrecs directius, en un 10,8 % en els intermedis i en un 11,9 % en els empleats. En termes absoluts, un directiu a Espanya guanya 85.985 euros bruts de mitjana i una dona que ocupi la mateixa feina obté 74.199 euros.
“Les crisis sempre perjudiquen les dones”
Tot plegat, avenços massa tímids segons les investigadores responsables de l’estudi, Indry Canchila, de la consultoria ICSA, i Aline Masuda, profesora de l’EADA Business School. L’informe no recull els efectes que ha tingut la pandèmia sobre la feina de les dones i les dues expertes han assegurat que l’evolució de la covid-19 obre un panorama “de difícil pronòstic”. Amb tot, Masuda ha recordat que “les crisis sempre perjudiquen les dones” perquè la “inseguretat i la por condueixen a models de gestió antiquats”.
Les dues investigadores creuen que cal convertir aquesta crisi, que es presenta com una “amenaça” per a la igualtat, en una “oportunitat” per forjar lideratges nous i aprofitar l’entrada de les noves tecnologies i del teletreball per pensar una manera nova d’organitzar la feina.
Teletreball sí, però en condicions
En aquest sentit, han recordat que el teletreball imposat i forçós que s’ha generalitzat durant la pandèmia no és una manera de treballar desitjable en el futur. Masuda ha assegurat que el teletreball obligatori i l’escolarització suspesa han provocat una “equació perversa” que no afavoreix el desenvolupament professional de la dona, que ja abans de la pandèmia era qui s’ocupava més de les tasques de cura. “Ara han de fer de mares, professores i treballadores“, ha dit.
Les expertes han instat els empresaris a fer protocols, formació i seguiments d’horaris i eficiència dels treballadors i a buscar un “equilibri just” amb la feina a distància. “El teletreball no és infinit, ha de tenir un horari”, ha afirmat Canchila. “El teletreball cada dia no ajuda al compromís amb l’empresa, quan funciona millor és dos dies a la setmana“, ha afegit.
