Viure en condicions precàries, patir pobresa energètica i tenir problemes de salut són tres fenòmens que estan relacionats. Així ho evidencia un informe nou elaborat per diversos col·lectius que, a partir d’enquestes a 415 persones, pretén entendre com ha evolucionat l’emergència d’habitatge a Barcelona en els darrers anys, entre el juny del 2017 i el gener del 2020.
L’estudi el firmen la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), l’Observatori DESC, Enginyeria sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública. Recull fins a 170 pàgines de xifres que, lluny de les estadístiques oficials, fan un retrat de la realitat que la ciutat arrossega des de la crisi immobiliària de l’any 2008, que va sacsejar bona part dels ciutadans.
El lloguer, problema principal a Barcelona
En primer lloc, l’informe apunta que a la ciutat l’emergència d’habitatge té a veure, sobretot, amb el lloguer. Dels enquestats, gairebé la meitat tenen problemes per pagar-lo i es concentren als districtes de Sants-Montjuïc i l’Eixample. D’altra banda, més d’un 25 % no poden fer front a la hipoteca i la resta estan ocupant. “Hi ha una tendència a l’alça de l’ocupació a Barcelona per la manca d’alternatives i polítiques nefastes“, critica Lucía Delgado, portaveu de la PAH.
La pobresa energètica no és només cosa del fred
I els més afectats són les dones i les famílies monoparentals. També és a Sants-Montjuïc on més persones ocupen un pis de manera precària i on hi ha més famílies que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada i, per tant, pateixen pobresa energètica no només els mesos més freds. “Aquest tòpic que la pobresa energètica és a l’hivern no és real. És una problemàtica que no és estacional“, explica Maria Campuzano, portaveu de l’APE.
La salut mental en surt perjudicada
Una cosa i l’altra tenen efectes sobre la salut. Segons l’informe, nou de cada 10 dones en exclusió residencial tenen mala salut mental i, en el cas dels homes, en són set de cada 10. “I aquesta xifra és molt superior a la que observem a la població general de Barcelona, que presenta unes xifres de mala salut mental d’entre el 15 i el 20 %”, alerta Ana Novoa, de l’Agència de Salut Pública.
Reclamen més lloguer social i més suport
Per tot plegat, l’estudi conclou que cal promoure el lloguer social per esquivar la precarietat i evitar els desnonaments per motius econòmics dels pisos propietat de bancs, grans immobiliàries, fons d’inversió i grans tenidors d’habitatge. A més, recomana posar en marxa mecanismes de condonacions de deutes i de segona oportunitat per a famílies que han perdut l’habitatge.
