Aquesta pobresa, segons ha explicat Mercadé, s’allarga en el temps ja que, de mitjana, les dones cobren un 30 % menys en les pensions que els homes. A més, si cauen en l’atur, reben menors prestacions per desocupació. En aquest sentit, la crisi ha afectat més les dones que treballen que els homes, a través d’una major precarietat en les condicions econòmiques, la qual cosa augmenta el risc de pobresa femenina de les dones que treballen.
Mercadé ha assenyalat que actualment les dones estan més preparades i formades però això no ha suposat un canvi important en les condicions de treball: les dones continuen mantenint una important bretxa salarial (19 %) i contractes més precaris (el 22 % d’ocupació a temps parcial contra el 7 % dels homes). Segons dades de l’Indicador d’igualtat de gènere que ha impulsat l’Observatori Dona, Empresa i Economia, si el 2005 la taxa de risc de pobresa de les dones que treballaven era el 8,9 %, per sota del 10,1 % dels homes, una dècada després aquesta taxa de risc de pobresa en les dones ha pujat fins al 13,1 %, i supera amb escreix la dels homes.
Davant d’aquestes dades, Mercadé ha ressaltat la importància que la cura dels nens i la gent gran sigui una tasca compartida ja que actualment “recau majoritàriament sobre les dones”. També ha incidit a impulsar una educació en què es treballi per l’eradicació de creences i prejudicis que dificulten un canvi real en la situació laboral de les dones.
Anna Mercadé també ha destacat el fet que, seguint al mateix ritme que en els darrers 10 anys, es necessitarien tres legislatures més per arribar a la paritat en el món de la política i que, l’any 2015, el nombre de dones que ocupen llocs de direcció és un 45 % inferior al dels homes, un percentatge que pràcticament no ha variat respecte a 2005.
