Entre els refugiats que van arribar el 2015 a Espanya, el 40 % són dones. Una xifra que no ha parat de créixer i que es preveu que segueixi en augment. De fet, a la frontera entre Grècia i Macedònia les dones ja són el 55 % del total de refugiats. Elles són les més vulnerables a patir tot tipus d'agressions. PASCALE COISSARD, Comissió Catalana d'Atenció al Refugiat "Quan es troben en trànsit es troben que han de patir violacions, agressions sexuals, han de fer sexe transaccional per poder accedir per exemple a pujar a un vaixell de traficants. Les nenes a vegades es troben que han de patir matrimoni forçat infantil." Però alerten que fins i tot per vies oficials, com l'aeroport del Prat, s'han pogut detectar l'arribada de dones víctimes de xarxes de tràfic de persones. Vuit des que va començar l'any. Des de CEAR i Sicar, que treballen amb refugiats, denuncien que l'Institut Català de les Dones no està participant en les trobades per preparar l'acollida de refugiats, i això les deixa més desprotegides una vegada arriben a casa nostra. ROSA CENDÓN, SICAR cat "Les persones migrants també som dones, també som nenes, també podem ser menors no acompanyats, etc, i la manca d'aquesta visió més transversal és la que està provocant que hi hagi aquests forats, aquests filtres i aquestes possibilitats per les xarxes criminals." Les entitats asseguren que treballen més que mai. La xifra de refugiats el 2015 va ser gairebé el triple que 2014, de 14.600, però en canvi Espanya segueix representant només l'u per cent de persones acollides a tota la Unió Europea. EDUARD SEGARRA TRIAS, president de Nacions Unides a Espanya "Es un tema dramàtic, Europa està perdent els valors, està perdent els principis, està perdent el concepte de la solidaritat i la responsabilitat, aquí hi ha un tema molt greu que a Europa hi ha un cansament ciutadà, perqu+e ens toca fer això, perquè aquests diners els hem de dedicar en aquests desgraciats que venen." XAVIER ARAGALL, expert en migracions de l'IEMed: "Desatenció total del que havia estat fins ara un dels principals baluards de la Unió Europea que era acollir els refugiats per causa de guerra. No hi ha pressió social, no hi han manifestacions, com en la guerra de Bòsnia, no hi ha un moviment d'ONG's potent, organitzat a nivell europeu que estigui demanant, sí manifestacions, però no és aquella força que hi havia."

Les dones ja són un 40 % dels refugiats a Espanya i la proporció va creixent. Des de la CCAR i SICAR, entitats que treballen amb refugiats, denuncien que a casa nostra no s’estan desplegant tots els mecanismes necessaris per evitar abusos a aquestes dones, que, en molts casos, ja han patit agressions durant la fugida cap a un país més segur.

Pràcticament en tots els casos les dones demandants d’asil pateixen persecució “per qüestió de sexe” als seus països d’origen, explica Pascale Coissard, de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Ja sigui per mutilació genital femenina o matrimonis forçats que poden ser infantils, uns casos que estan augmentant entre els refugiats sirians. Però també per qüestió d‘orientació sexual i d’activisme polític, a què “s’afegeix la repressió per ser dones”.

El fet és que l’exposició de les dones durant el periple cap a un país més segur està plena de riscos. Poden patir violència i abusos sexuals tant en els països de trànsit com en els d’acollida. En aquest viatge moltes dones es converteixen en víctimes de les xarxes criminals de tràfic d’éssers humans. A Espanya les refugiades ja representen el 40 % del total de refugiats, i a la frontera de Grècia amb Macedònia han pujat fins al 55 %.

Reclamen la implicació de l’Institut Català de les Dones

Les dues entitats denuncien que l’Institut Català de les Dones no s’ha implicat ni participa en les reunions per preparar l’acollida dels refugiats a Catalunya. La Rosa Cendón, de SICAR, alerta que si no s’estableixen mecanismes per atendre les refugiades es creen “forats per on les xarxes criminals poden actuar amb més facilitat i es deixa les dones en una situació més vulnerable.” De la mateixa manera, reclamen un paper més actiu de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

Es tripliquen els sol·licitants d’asil el 2015

Si en els darrers anys la xifra de sol·licitants d’asil ha augmentat exponencialment, en el darrer any gairebé s’ha triplicat. Ha passat dels 5.460 el 2014 als 14.600 el 2015. La nacionalitat majoritària va ser la siriana, seguida de la ucraïnesa. Tot i l’augment de sol·licitants, els refugiats a Espanya segueixen representant un 1 % de tota la Unió Europea. La majoria entren per Ceuta i Melilla, però també poden entrar amb documentació falsa per l’Aeroport de Barcelona – el Prat, on SICAR denuncia que des de 2013 s’han detectat 18 dones víctimes de tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual.

“Europa està perdent els valors”

Diversos experts afirmen que la reacció d’Europa envers els refugiats suposa un retrocés dels principis fundacionals de la Unió Europea. Consideren que la Unió podria assumir uns dos milions de refugiats i que existeixen directives de l’any 2001 que podrien accelerar el procés. Les pressions dels països de l’Est, sumades a una manca de lideratge dels països capdavanters, com ara França o Itàlia, i una falta de compromís ferm per part de la ciutadania, han portat a deixar la responsabilitat de la crisi dels refugiats en mans de Turquia.

Segons el president de Nacions Unides a Espanya, Eduard Segarra Trias, Europa “està perdent els principis, està perdent el concepte de la solidaritat i la responsabilitat”. La mateixa opinió té Xavier Aragall, de l’IEMed, que ho compara amb la reacció ciutadana que es va produir als anys 90 durant la guerra a l’antiga Iugoslàvia: ara “no hi ha pressió social, no hi ha manifestacions, com en la guerra de Bòsnia, no hi ha un moviment d’ONG potent” que estigui demanant més implicació de la UE.