Viure al carrer és una situació en què es troben unes 3.000 persones a Barcelona, segons la Comunitat de Sant Egidi. D'aquestes, al voltant d'unes 1.400 es poden trobar sense aixopluc a la nit. Majoritàriament, en un 90 % són homes entre els 40 i 50 anys. Un 30 % són espanyols, un 42 % vénen de països de la mateixa Unió Europea i un 28 % són extracomunitaris. Per a la Comunitat de Sant Egidi s'ha d'estar molt atent per evitar que el nombre de sense sostre no vagi en augment. RAQUEL SANCHO, Amics del Carrer "A partir del 2008 es va duplicar el nombre de persones que trobàvem al carre, en els darrers anys aquest nombre s'ha estabilitzat i principalment el que trobem són ancians, i famílies que no arriben a final de mes i s'han hagut d'espavilar per accedir a serveis socials." Tot i l'explosió de solidaritat des de la ciutadania, la comunitat denuncia que es fa difícil donar resposta a aquesta demanda perquè el nombre de recursos no augmenta. A Barcelona, per exemple, hi ha 13 llocs que asseguren la higiene personal dels sense sostre, 700 punts d'acollida nocturna i diferents institucions i grups de persones que asseguren la distribució de 2.500 dinars al carrer.
El volum, que es distribueix de forma gratuïta, és una radiografia completa dels espais d’acollida que Barcelona té per a les persones sense sostre: 33 menjadors i una desena de grups que reparteixen menjar al carrer, 13 serveis de dutxes i 17 llocs estables per dormir.
La traducció d’aquestes xifres és que Barcelona disposa, diàriament, de 700 places per allotjar durant la nit, 243 serveis de dutxa i 2.500 àpats. Segons la Comunitat de Sant Egidi es tracta d’uns serveis insuficients per absorbir la demanda de les 3.000 persones que viuen al carrer. De fet, el 2014 les entitats socials ja van alertar de la mancança de dutxes per absorbir la demanda diària de les persones sense llar.
La majoria són homes entre 40 i 50 anys, amb estudis secundaris i que han acabat al carrer per raons molt comunes com la pèrdua de feina o problemes familiars. La comunitat ha alertat que es tracta de persones que es troben en situacions molt dèbils, i que la situació d’inestabilitat per manca de llar els redueix 30 anys l’esperança de vida.
A la guia, que s’edita també en altres idiomes per a ciutats com Roma, Milà, Madrid o Buenos Aires, també hi ha informació sobre centres d’acollida, escoles maternes i atenció sanitària, a més d’informació sobre empadronament o registre de cens per a estrangers.
