Nombrosos veïns del barri i d’arreu de Barcelona s’han apropat fins al carrer de Casp, número 2, per acomiadar-se del Bracafé, l’últim dia que ha estat obert. S’hi han fotografiat, hi han pres el darrer cafè i n’hi ha que s’han interessat per comprar les tasses. I, tot i que era un tancament anunciat des del maig, han lamentat la pèrdua d’un negoci històric que, amb 87 anys de vida, ha estat més que una cafeteria. “Tots els locutors de Ràdio Barcelona venien aquí a fer el cafè i nosaltres veníem aquí a veure’ls a ells”, explica la Rosa, una de les clientes que ha anat a dir adeu al local abans que desaparegui i es converteixi en la porta d’accés a un pàrquing.

Per als treballadors, com la Yolanda, que hi serveix cafès des de fa nou anys, ha estat “un dia molt trist, perquè ja estàs acostumat als mateixos clients que venen cada dia i són com una família“. Dels vuit cambrers que hi havia ara, la meitat mantindran el lloc de feina, però en un altre local de la cadena, al carrer del Comte d’Urgell. També es conservaran i es traslladaran elements patrimonials, com algun mural de ceràmica de l’interior o el relleu de pedra de la façana amb el nom i la imatge de la marca. Altres desapareixeran, com la barra, quan s’executin les obres, que han de començar de forma imminent la pròxima setmana.

El Bracafé del carrer de Casp va obrir l’abril del 1931, només 15 dies després de la proclamació de la República. L’edifici, la Casa Pascual i Pons, obra de l’arquitecte Enric Sagnier, està ara en ple procés de reforma per acollir la seu central de l’asseguradora Catalana Occident. Els treballs inclouen la construcció d’un aparcament subterrani de quatre plantes, l’accés del qual estarà en els baixos on ara hi ha el Bracafé. Almenys altres quatre negocis, com el Cafè Navarra o la gelateria Dino, han deixat els locals de la finca per la remodelació.

La cita de Fontanelle al Bracafé

El filòleg Enric Gomà va parlar de les cites que fins aquest divendres han omplert les parets del Bracafé de Casp al programa ‘La tarda’ de betevé l’any 2006. Gomà va posar en relleu la cita del filòsof francès Bernard le Bovier de Fontenelle que diu: “El cafè deu ser verí però és tan lent que fa més de 80 anys que en prenc molts cops al dia i encara no he notat cap trastorn al meu organisme”. Al programa, Gomà fa una esmena lingüística perquè la frase que apareix al local conté un error.