L’Ajuntament posarà en marxa procediments administratius sancionadors contra els fons d’inversió i els grans tenidors que facin assetjament immobiliari als seus llogaters. Per fer-ho, desplegarà les seves competències en matèria de protecció del dret a l’habitatge i assumirà la persecució d’aquestes pràctiques que el vulneren. Fins ara, aquest tipus d’infraccions s’havien derivat a la via judicial.
La Regidoria d’Habitatge serà l’òrgan que instruirà i resoldrà aquests procediments i començarà amb quatre casos dels quals ja està preparant els expedients. Es tracta de quatre immobles situats al districte de Ciutat Vella, en concret als carrers de Portal Nou, del Carme, del Pi i de Sant Antoni Abat.
El consistori ha decidit emprendre aquesta mesura perquè considera que s'”ha arribat a una fase en la qual l’assetjament immobiliari s’ha integrat com una pràctica habitual per part d’alguns agents quan realitzen les seves operacions a la ciutat”. A més, assenyala que alguns, com els fons d’inversió i els grans tenidors d’habitatge, han generat formes d’assetjament noves.
En aquells casos en els quals el consistori determini que es produeix “mòbing immobiliari”, s’aplicaran multes que van des dels 90.001 euros fins als 900.000 €, en funció de la gravetat.
L’Ajuntament obre un procés sancionador a la finca del carrer del Carme, 106
El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha anunciat que s’ha obert un procés sancionador a una de les finques investigada per assetjament immobiliari. Es tracta de la que hi ha al carrer del Carme, 106.
A més, Asens també ha explicat que l’Ajuntament investiga una desena de denúncies per suposat mòbing immobiliari, però no ha volgut concretar-ne les direccions.
El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania ha assegurat que s’actuarà “amb fermesa” i comencen una “ofensiva contra pràctiques mafioses que degraden la ciutat i la convivència dels veïns”.
Què es considera assetjament immobiliari?
L’Ajuntament considerarà que es produeix assetjament immobiliari quan, per exemple, el propietari de l’habitatge es negui injustificadament a cobrar el lloguer o n’incrementi el preu fora d’allò previst en el contracte i a la normativa. A més, també es considerarà mòbing quan l’arrendador no respecti la durada o la pròrroga del contracte o en els casos en els quals hi hagi un deteriorament de l’immoble per manca de conservació o de salubritat.
En el mateix sentit, l’Ajuntament també actuarà en aquells casos en els quals hi hagi assetjament verbal als arrendataris, s’interrompin els subministraments bàsics o es llogui un altre pis de l’edifici a persones que provoquen aldarulls.
Les entitats de defensa de l’habitatge presenten denúncies
Diverses entitats de defensa de l’habitatge com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogaters, han anunciat que han interposat algunes denúncies davant l’Ajuntament. Fins ara, n’havien presentat tres, i aquest dimecres n’han presentat tres més a l’Oficina d’Habitatge del Raval.
En aquest sentit, la portaveu de la PAH, Lucia Delgado, demana a l’Administració “resultats reals” i que facin servir “tot el pes de la llei per solucionar tots els casos d’assetjament immobiliari”.
Per la seva banda, el membre de l’Observatori DESC Guillermo Domingo considera que aquesta pot ser “una via important per donar resposta” a aquesta problemàtica que “l’Administració està obligada a sancionar”.
