El 28 de maig, dia d’eleccions municipals 2023 a Barcelona, l’urna serà un dels objectes més importants de la jornada, juntament amb les diferents paperetes que contindrà, els vots.
És per això que hem volgut enfocar l’atenció en aquest objecte, que històricament sempre s’ha considerat valuós. Per algun motiu no n’hem dit “capsa” o “caixa”, sinó que semànticament li hem atorgat una categoria superior, n’hem dit urna, perquè les urnes sempre han contingut coses ben transcendents i importants.
A l’urna no només hi ha vots
D’urnes n’hi ha hagut de molts tipus al llarg de la història. Etimològicament, prové del llatí “URNA”, que significava galleda de pou o receptacle cinerari, de vot o litúrgic, també feia referència a una mesura de capacitat. La primera aparició d’urna en un document en català, segons lingüistes i diccionaris, és a l’obra Espill, de Jaume Roig (1460).
El diccionari ens en recull força significats. En l’antiguitat l’urna podia contenir aigua o líquids perfumats; també s’anomena urna el recipient en forma de gerra per guardar-hi les cendres d’un difunt i antigament contenia peces valuoses que s’enterraven al sarcòfag d’un difunt. Durant la celebració de Setmana Santa, concretament en Dijous Sant, l’hòstia es guarda dins d’una urna. Finalment, l’urna és també on es dipositen de manera oficial les cèdules, boles o paperetes d’una votació o sorteig.
Precisament perquè el sentit d’urna és la de contenir objectes o materials valuosos, la literatura l’ha utilitzada una infinitat de vegades, aquí et recollim alguns dels usos literaris de la paraula.
Urna literària i simbòlica
Literàriament urna té una connotació espiritual i sentimental potent. En concret, Joan Coromines, al seu diccionari etimològic, recull que és també: “Racó del cor o de la memòria on es guarda un sentiment, un record”.
L’urna com espai simbòlic
Aquesta paraula també ha estat símbol d’un espai ofegador, com podem veure en aquest fragment de Solitud:
O també símbol d’un espai amb una connotació d'alguna cosa gairebé sagrada o molt significativa, com en aquest fragment de Dolors Monserdà:
L’urna, cor bategant, símbol poètic
La poesia va utilitzar urna de manera simbòlica però també directa, per exemple, en el cas d’aquest poema de Josep Carner, en què realment l’urna és la que conté les cendres del mateix jo poètic:
El jo poètic, doncs, ja mort i amb les despulles a l’urna, duu a terme una última venjança amb les seves cendres (“odorant polsina”) i recorda al seu enemic o contrincant que la mort també li arribarà i que no la podrà esquivar (“dissort divina”). Allò més profund que amaga l’ànima juntament amb els seus sentiments més sincers s'han identificat amb el cor, i l’urna ha estat utilitzada sovint com a metàfora per representar-lo simbòlicament. En aquesta altra poesia d'Ignasi Iglésias, l'autor ja identifica i estableix una comparació directa entre cor i urna.
L’urna espiritual
Finalment, un altre exemple de la utilització del mot urna com a embolcall d’allò més preciós de l’ésser humà, el seu esperit. Des d’allà, segons Martí Genís i Aguilar, s’irradien les qualitats i sensibilitats de la persona.
L’urna, element icònic de la història contemporània de Catalunya
Arran dels fets de l’1-O, l’urna ha esdevingut un element simbòlic del referèndum popular del 2017 que consultava sobre la independència de Catalunya.
