L’Andreu Rami analitza com ha afectat la pandèmia als tablaos flamencs de Barcelona. Estan en risc d’extinció, tal com han explicat al programa ‘reset’, de betevé, per la manca de turistes i per les restriccions imposades per les autoritats sanitàries per reduir el risc de contagi de la covid-19.

María Rosa Pérez Casares, propietària del Tablao Flamenco Cordobés, situat a la Rambla, assegura que són “la zona zero de la zona zero de la cultura” perquè els tablaos són “locals molt petits“, amb capacitat per unes 80 persones. Per complir amb les restriccions actuals i garantir les distàncies de seguretat, “l’aforament es queda en 30 places“, diu, amb la qual cosa “és inviable treballar“.

Futur incert

No sabem quant podrem resistir“, afirma Pérez Casares. De fet, es felicita per la “sort” que els seus pares van poder comprar el local, la qual cosa potser els permetrà “sobreviure“. Altres establiments, en canvi, no s’han salvat del tancament, com l’històric Tablao Villarosa de Madrid, fundat el 1919, que ha hagut d’abaixar la persiana. La María Rosa adverteix que, si desapareixen aquests locals, “serà molt difícil tornar-los a reconstruir“.

No sabem quant podrem resistir, nosaltres tenim la sort que els meus pares van poder comprar el local, això potser ens permetrà sobreviure
María Rosa Pérez Casares, propietària del Tablao Cordobés

El planter del flamenc

Els tablaos es reivindiquen com a “base” perquè la cultura del flamenc pugui sostenir-se. “Donem feina al 95 % dels artistes“, diu la propietària del Cordobés, que també recorda que “hi ha un planter català d’artistes flamencs extraordinaris des de fa dos segles“. De fet, en aquests establiments s’han pogut formar i créixer artistes com Farru, Pastora Galván, Karime Amaya, José Maya, Juan de Juan, Mara Rey o Hiniesta Cortés, entre d’altres.

Als llimbs

La María Rosa lamenta el “gran desconeixement” que hi ha sobre els tablaos i nega que estiguin orientats només als qui venen de visita a Barcelona: “Això és com pensar que el Museu Picasso és només per a turistes“. A més, qualifica de “desastre” el tracte que reben de les institucions públiques perquè “ens van assimilar a les discoteques, en lloc de tractar-nos com a cultura“, però, en canvi, els han denegat les ajudes que s’han atorgat a les sales de festa perquè “no som oci nocturn”.