La periodista Anna Veciana ens explica l’impacte de la pandèmia del coronavirus a Mèxic, un dels països del món amb una taxa de mortalitat més elevada. S’hi han detectat més de dos milions de casos positius de covid-19 i s’han comptat més de 190.000 defuncions. Mèxic és el tercer país del món amb més morts per coronavirus, només al darrere dels Estats Units i del Brasil.
El Govern mexicà no va establir cap restricció a les fronteres aèries per controlar l’entrada de persones al seu territori. Això el va convertir en el tercer país més visitat durant l’any 2020. Aquesta decisió, juntament amb l’elevada densitat de població de les zones urbanes i la falta de recursos del sistema sanitari poden explicar els estralls que hi ha fet la pandèmia.
L’economia informal
Guillem Font, que fa set anys que viu a Mèxic, ha explicat a ‘reset’ que “més de la meitat de la població treballa en economies informals, sense contracte ni condicions dignes de treball“. Això ha obligat a “triar entre contagiar-se de covid o no poder menjar“. Fins i tot, diu, “gent amb treballs estables han hagut de tancar negocis i botigues” i s’han vist empesos a “sortir a inventar-se una manera de seguir tenint uns ingressos“.
El negoci de l’oxigen
Les ajudes han estat gairebé insignificants, sobretot pel que fa a sectors com l’hostaleria, l’art o l’entreteniment. Els hospitals estan desbordats i prioritzen els malalts més crítics. Molta gent que no pot anar a l’hospital compra i lloga tancs d’oxigen, al voltant dels quals s’ha generat “una forma de guanyar-se la vida“, segons el Guillem, “però també d’aprofitar-se de la situació“, perquè les bombones tenen “preus desorbitats“, sobretot tenint en compte que “el 55 % de la població viu en la pobresa“.
Semàfor taronja
El Govern mexicà va establir un sistema de semàfors per dur a terme la desescalada, després del primer confinament. Hi ha quatre colors (vermell, taronja, groc i verd), que representen quatre graus diferents de restriccions. Actualment, la Ciutat de Mèxic es troba en estat taronja, la qual cosa vol dir que estan començant a obrir comerços i altres espais d’oci, tot i que les escoles encara estan tancades.
Classes per televisió
Les escoles públiques, que representen el 85 % del total, han estat tancades des de l’inici de la pandèmia. El govern va arribar a un acord amb les televisions públiques i privades perquè retransmetessin l’educació, ja que molta gent no té accés a internet ni a un ordinador. Això fa, però, que “no hi hagi interacció“, subratlla Guillem Font, i que siguin els pares els qui hagin de controlar que els nens estiguin atents a les lliçons.
La vacunació de les zones rurals
Mèxic va ser un dels primers països del món a accedir a una vacuna contra el coronavirus i té el gran repte de vacunar 117 milions de persones. La gran dificultat serà arribar a les zones rurals, on hi ha “moltes comunitats indígenes, perdudes per la selva“, segons el Guillem, i “on també hi ha arribat el virus“.
“Fer una campanya de vacunació allà és complicat“, explica Font, perquè “aquella gent no anirà a la ciutat més propera per vacunar-se“. Per això, el Govern mexicà ha decidit posar en marxa un pla, consistent a enviar “un equip de sanitaris que van allà” per poder vacunar els membres d’aquestes comunitats.
