La cultura independent de la ciutat, la cultura de base de Barcelona, està greument ferida. El col·lectiu artístic i multidisciplinari assegura que les administracions els han abandonat i que això fa perillar el futur de moltes petites companyies, galeries d’art o comerços culturals.
En un manifest llegit a l’Antic Teatre, una quarantena de grups de creació de la ciutat han reclamat que “la cultura de base emergeixi, es reconegui i se situï en l’agenda pública, per exposar, amb complicitat i demanda, allò que els interessos institucionals o l’agenda mediàtica sovint soterren: precarietat, pressupostos molt baixos, disminució de les subvencions, pujada dels lloguers o dificultat per accedir als espais de treball en els quals poder desenvolupar o propiciar la pràctica”.
Per a aquests col·lectius el model de política cultural de Barcelona està en crisi. Exigeixen transparència en els comptes públics destinats a cultura i pressionaran l’Administració amb les propostes sorgides del ParlaMent Ciutadà de la Cultura, un espai de trobada i debat de la cultura independent de la ciutat. Itzíar González, impulsora d’aquest espai, que pretén ser un contrapès a les institucions i a les elits econòmiques, ha parlat de la situació actual com a “privatització de la cultura” i opacitat en la gestió dels recursos econòmics per part de les institucions públiques.
Volen seguir creixent i ampliant la xarxa que han creat per guanyar visibilitat, seguir pressionant les institucions i fer més gran la lluita que han iniciat per defensar la seva activitat.
