Ja han passat 10 anys de l’entrada històrica dels Mossos d’Esquadra al Palau de la Música amb una ordre judicial, que va destapar l’espoli de la institució. El llavors president de la institució, Fèlix Millet, i el seu número dos, Jordi Muntull, van saquejar uns 23 milions d’euros. Una dècada després el cas té sentència, tot i que encara no és ferma, i la institució cultural ha recuperat el pols i encara el futur amb optimisme. El Palau torna a ser un referent del cant coral, la música i el catalanisme.
Però quina és la clau d’aquest gir amb què s’ha aconseguit deixar enrere el tsunami que va sacsejar la institució? Segons l’actual director general, Joan Oller, hi hagut tres grans canvis que ho han fet possible. El primer, “tenir clar que el centre és la programació musical i l’activitat coral”, és a dir, tornar a l’essència perquè els cors van ser la raó fundacional de la institució. En segon lloc, que “totes les decisions es prenen ara per consens” i de manera coordinada per totes les parts implicades: cantaires, socis, mecenes i institucions. El tercer i últim canvi, que ara “tota l’activitat es coordina des d’una sola entitat, la Fundació”.
Què va fallar fa 10 anys?
Segon el director de la institució, una de les febleses de l’antic Palau va ser que “hi havia quatre entitats, amb òrgans de govern diferenciats, amb balanços diferents, que podien fer traspassos de diners” i els mecanismes de control no van funcionar. La conseqüència, l’espoli. Oller considera que ara amb una única entitat el control és més fàcil i les decisions es prenen de manera consensuada i col·legiada. “Aquesta manera col·legiada de prendre les decisions importants, de definir el pla estratègic ha de ser el model de gestió de futur de qualsevol institució cultural”, conclou Oller.
La “resurrecció”, en un documental
El procés judicial ha seguit el seu curs i la sentència espera la resolució del Tribunal Suprem abans de ser ferma. La institució ha tornat a la normalitat, però confia recuperar els diners espoliats per tancar aquest capítol.
Per recordar l’efemèride i acabar de girar fulla, el Palau de la Música ha elaborat el documental ‘Palau de la Música Catalana (Resurrecció)’ en què es dona veu a 17 entrevistats, entre ells l’actual director. El vídeo s’ha projectat aquest dilluns al mateix Palau de la Música en una preestrena.
La societat barcelonina, amb el nou Palau
El cas Millet va ser un sotrac per al Palau, però també per a les societats barcelonina i catalana. 10 anys després la ciutadania també ha fet un pas endavant. La primera projecció d’aquest documental ha estat un esdeveniment que ha atret un públic amb un denominador comú, l’estima a la institució. Cantaires, socis i amants de la música i el cant coral van assistir a la preestrena i tots van coincidir a dir que el Palau ha tornat a ser un referent cultural i que el projecte actual els il·lusiona.
