L’alta costura a Barcelona s’introdueix directament des de París gràcies a la xarxa de tallers de costura que ja existien a la ciutat. Els primers dissenys exclusius van arribar amb les germanes Carolina i Maria Montagne, que disposaven d’una botiga a la rambla de Catalunya. Totes dues van anar introduint les confeccions a l’estil de París gràcies a les creacions de Charles Frederik Worth i després amb la contractació, l’any 1855, de diferents modistes francesos com Jeanne Lanvin, que, amb el pas dels anys, es va convertir en tota una celebritat a França. Tot plegat va servir per situar Barcelona en el circuit internacional de la moda.

Els temples barcelonins de l’alta costura

Els barcelonins que cercaven les darreres creacions afrancesades les anaven a buscar als tallers dels mateixos dissenyadors i també en els magatzems especialitzats en els vestits d’alta confecció. Un dels més famosos i encara en actiu són els Magatzems Santa Eulàlia, que es trobaven a la Rambla cantonada amb el carrer de la Boqueria. Aquí és on es van fer les primeres desfilades de moda a Barcelona. Després de la Guerra Civil, els Magatzems Santa Eulàlia es van traslladar al passeig de Gràcia, on van ser un dels referents més destacats de la moda a la ciutat. Una altra botiga important de l’època, on anava a comprar l’alta burgesia barcelonina, va ser El Dique Flotante de la Rambla, que el 1929 es va mudar al Portal de l’Àngel amb Canuda.

Els noms propis de l’alta costura barcelonina

En els primers anys el mètode que marcava la Cambra Sindical de l’Alta Costura Parisenca va influir en la feina del valencià Pedro Rodríguez, que el 1919 va obrir botiga a Barcelona. Rodríguez va protagonitzar desfilades al Saló de la Moda o a la gran desfilada que es va fer durant l’Exposició Internacional del 1929.  També es trobava Asunción Bastida, que va introduir la roba lleugera de cotó tant per a vestits de carrer com per a festes i va obrir diferents boutiques de roba esportiva a la ciutat.

Un altre dels noms propis va ser el de Cristobal Balenciaga, que va desenvolupar part de la seva carrera a Barcelona i va obrir una de les seves botigues el 1935. Balenciaga era dels pocs que només feien desfilades d’autor i mai no participava en esdeveniments amb altres dissenyadors. Un altre nom destacat va ser Manuel Pertegaz, que va inaugurar el seu taller a l’avinguda Diagonal. Pertegaz va ser el dissenyador espanyol més conegut internacionalment. Una de les anècdotes que sempre l’acompanyaran es que va ser ell qui va confeccionar el vestit que lluïa la cantant Salomé quan va guanyar Eurovisió l’any 1969.

 Tot acaba amb el “prêt-à-porter”

Amb l’arribada als anys 60 del “prêt-à-porter”, de les produccions en sèrie i de l’accés a la moda d’un públic cada vegada més ampli, els tallers clàssics van començar a tenir menys feina i molts van acabar tancant les portes.