Pablo Picasso va pintar l’obra ‘Primera comunió’ quan tenia només 15 anys. És l’escena de la comunió de la seva germana. Durant molts anys va romandre a la casa familiar i finalment va ser cedida al Museu Picasso de Barcelona. Ja feia 50 anys de la darrera restauració i necessitava una nova intervenció. El vernís estava oxidat i s’ha retirat. També s’han repintat les parts del quadre que estaven malmeses. El procés ha durat un total de vuit mesos, tres d’estudi i anàlisi de l’estat del llenç i cinc més de treball.
Tot plegat no seria especial si no fos que tot el procés s’ha fet en una sala del museu a la vista dels espectadors. Això evita retirar l’obra del circuit, ja que és una peça d’una etapa molt primerenca del pintor i que permet copsar l’evolució de l’artista. A més, els visitants poden veure una activitat excepcional i són testimonis de com treballa l’equip de restauració. Per la seva banda, els conservadors asseguren que reben els comentaris d’agraïment dels usuaris, però alhora reconeixen que els costa més treballar i concentrar-se en un entorn tan exposat al públic.
Restauració amb tecnologia capdavantera
Deixar el confort del taller i restaurar en una sala del museu no ha impedit que els professionals fessin servir tecnologia capdavantera. En concret han utilitzat una gigafoto, és a dir, un retrat del quadre fet amb diferents espectres. “Es va fer tot un estudi multiespectral de l’obra amb diferents tipus de llum, infraroig, ultraviolada, raigs X, i això ens permet anar controlant sempre la zona on estem treballant, perquè no hi hagi cap intervenció sobre la pintura original“, explica la restauradora Sònia Berrocal. La cap de l’Àrea de Servei de Restauració del Museu Picasso, Reyes Jiménez, afegeix que aquesta tècnica permet fer un estudi rigorós de l’obra. Així, no només es poden detectar els elements que s’han restaurat en intervencions anteriors, sinó també les correccions del propi Picasso.
Gràcies a una radiografia, per exemple, s’ha descobert que les espelmes del quadre eren més curtes i que l’artista finalment les va allargar. O bé que l’home que apareix al costat de la germana que rep el sagrament, que és el pare de Picasso, inicialment era una altra figura en el quadre, un home calb i visiblement més vell. “Aprofitem per estudiar els materials pictòrics, el material que utilitzava Picasso en aquell moment, això ens permet, per una banda conèixer molt millor les obres, com estan fetes, les diferents capes pictòriques, els materials, i per l’altre estem formant un banc de dades molt interessant“, explica Jiménez.
