La Lira, una de les entitats culturals més antigues i amb major trajectòria de Sant Andreu, va fer 150 anys el 2020. La pandèmia va obligar a cancel·lar la majoria dels actes i activitats de celebració previstos. Ara, però, s’ha pogut fer la presentació del llibre que repassa la història de l’entitat. El document l’ha escrit l’historiador andreuenc Pau Vinyes.

Seccions culturals adaptades al moment

La Lira va néixer com a associació coral, però a principis del s. XX es va convertir en una associació cultural i recreativa. Actualment, té gairebé 400 socis, però durant els anys de la República va arribar a tenir més de mig miler d’associats. Durant el segle i mig d’història ha tingut seccions de tot tipus. Algunes, com les de caçadors, ocellaires, fotografia o excursionisme, van desaparèixer fa anys.

N’hi ha d’altres que s’han mantingut actives al llarg dels anys i encara funcionen. Són les seccions de teatre, escacs, sardanes, submarinisme i lírica. Més recentment se n’hi han incorporat dues noves: rol i ball.

Carnet de soci a nom d’Agustí Badia i Turà, expedit el 1956. Fons: Família Badia
Quan vaig començar a venir, era una forma de sortir de casa. En aquella època no hi havia gaires distraccions i els meus pares estaven tranquils si jo venia a fer activitats.”
Montserrat Muñoz, dansaire de sardanes de La Lira des del 1974

Una entitat lligada amb el context polític

El llibre ‘La Lira 150 anys fent poble’ està escrit en format cronològic. El document recull les diferents etapes que ha viscut l’entitat i que estan estretament relacionades amb el context històric i polític del moment. Per escriure’l, Vinyes ha necessitat dos anys de recerca i ha fet servir, sobretot, els llibres d’actes de l’entitat i el fons documental de l’entitat. Al llibre s’expliquen multitud d’anècdotes i curiositats poc conegudes fins ara.

Representació de ‘La barca nova’, d’Ignasi Iglésias, dirigida per Joan Ollé. Fons: Família Ollé
Algunes entitats es van haver de refundar després de la guerra. Com que La Lira era apolítica va poder sobreviure. ”
Pau Vinyes, historiador i autor de ‘La Lira 150 anys fent poble’

Vinyes explica al llibre que l’entitat va viure un moment crític durant els anys 40. Després de la guerra molts socis no podien pagar la quota de l’entitat i d’altres van haver de marxar a l’exili. Llavors, els gestors de l’entitat van plantejar una fusió amb una altra entitat cultural andreuenca: La Rosa. Però la junta la va acabar desestimant. Segons Vinyes, La Lira sempre s’ha caracteritzat per reivindicar la seva autonomia com a entitat. Un moment més positiu que també es recull al llibre té lloc el novembre del 2014. Després de dos anys d’obres es va reobrir al públic la seu de l’entitat del carrer de Coroleu, totalment rehabilitada.