JOSÉ MOLINA, testimoni “Mi amigo Julianín y yo teníamos ocho años, llegamos a parar a este descampado, y entonces nos dedicamos a jugar con los caracoles, buscando caracoles. Empezamos a sentir un ruido ensordecedor y vimos un hombre correr detrás del muro y cayó a este lado. Vinimos hacia aquí y lo vimos que estaba cara hacia arriba, y con la camisa blanca empapada en sangre.” El 30 d’agost de 1957, aquests nens van ser testimonis de la mort del darrer maqui urbà, Josep Lluís Facerías. La seva versió, però, no coincideix amb l’atestat oficial que parla d’una detenció amb resistència. Molina, com a advocat, va investigar aquest cas durant anys fins que va trobar el testimoni d’un tercer nen que va afirmar que va ser una emboscada. JOSÉ MOLINA, testimoni “Vio como un hombre venía en bicicleta por el paseo Verdum y detrás del muro del manicomio aparecieron la policía con metralletas y lo ametrallaron.”. Gairebé 60 anys més tard dels fets, Molina reviu l’últim record que té de Facerías. Quan el maqui, abatut, manipulava una bomba de mà que no va arribar a activar.

Amb només vuit anys, José Molina va ser un dels testimonis de la mort del darrer maqui urbà, Josep Lluís Facerías. Ell i el seu amic Julián Ríos, que llavors vivien al Turó de la Peira, estaven jugant molt a prop del lloc on la policia va preparar l’emboscada aquell 30 d’agost de 1957.

José recorda com, aquell matí, havent plogut, en Julián i ell es dedicaven a buscar cargols en un descampat que hi havia davant de l’Institut Mental de la Santa Creu. Passades les 10 h, van sentir un soroll molt fort que no van saber identificar. Eren trets que provenien de la cantonada del passeig de Verdum amb el carrer del Doctor Pi i Molist. Tots dos nens van veure com l’home queia des de l’altra banda del mur de l’antic Mental, van apropar-s’hi ràpidament i es van trobar amb el maqui Facerías abatut per l’emboscada policial. En José recorda veure l’home amb la camisa impregnada de sang. A les mans duia un objecte que semblava manipular. Va ser llavors quan, des de l’altra banda del mur, un dels policies de paisà va cridar als nens que marxessin perquè l’home duia una bomba de mà. Atemorits, els dos nens van fugir corrent.

Per casualitat, quan José Molina feia el servei militar a la Capitania General, va caure a les seves mans el sumari dels fets que imputaven Josep Lluís Facerías. Des de llavors es va interessar per la biografia del maqui. Anys més tard, Molina va decidir investigar sobre els fets d’aquell matí.

L’any 2007, sent advocat, va demanar els expedients relacionats amb Josep Lluís Facerías al Tribunal Militar. Allà va trobar l’atestat de la policia, que no coincideix amb la versió que Molina recorda. Segons l’astestat, la policia va aturar Facerías i va demanar que s’identifiqués. Facerías va treure llavors una pistola, la policia li va disparar al turmell i el maqui va caure al mur del Mental. Segons l’atestat, Facerías va pujar al mur i des d’allà la policia va obrir foc per evitar-ne la fugida.

Des de llavors, Molina intentava trobar un testimoni que hagués presenciat els fets des de l’altra banda. La sopresa va arribar en descobrir, 50 anys després dels fets, que aquell matí un altre nen també va ser testimoni del que havia passat. I aquest nen era José Gómez, el seu cosí, que en aquell moment anava a buscar-lo. Gómez va apropar-se des de Can Peguera baixant pel passeig d’Urrutia. Quan va arribar a la cantonada amb el carrer del Doctor  Pi i Molist, el van aturar dos homes vestits de paisà que eren policies. En aquell precís moment va veure un home que venia en bicicleta des del passeig de Verdum cap a Pi i Molist. Segons Gómez, rere el mur va aparéixer la policia amb metralletes i van disparar a Facerías, que va caure directament a l’altre banda del mur.