(ACN) El compositor Marc Timón ha estrenat aquest dissabte al Palau de la Música la màgica peça simfònico-coral ‘Les trompetes de la mort’, una obra basada en la novel·la ‘Canto jo i la muntanya balla’, d’Irene Solà, narradora convidada de la temporada. Sense voler ser una banda sonora de l’exitosa ficció literària, el creador ha posat música a la naturalesa i ha retut homenatge a la immutabilitat del cicle de la vida amb aquesta obra de nova creació que li ha estat encarregada per l’Auditori, on és compositor resident.

L’univers imaginat per Solà i musicat per Timón ha cobrat vida amb la interpretació del Cor de Noies de l’Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Víctor Pablo Pérez. A ‘Canto jo i la muntanya balla’ prenen la paraula éssers humans, dones d’aigua, fantasmes, bolets, gossos i cabirols que habiten el tros de món que hi ha entre Camprodon i Prats de Molló, un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament.

El concert s’ha emès en directe per streaming i de manera gratuïta a través del Palau Digital i els seus canals de Facebook i Youtube a partir de les 18.30 h. Al recital, els assistents han pogut escoltar un personatge musical encarnat pel Cor de Noies, que ha representat el sotabosc, al qual Solà dona veu en la seva novel·la. Segons ha explicat aquesta setmana Timón, el sotabosc és per a ell allò que passa arran de terra i on s’uneix tot el joc entre els bolets, el senglar, el bosc i la pluja.

Els espectadors -en format presencial i telemàtic- han pogut sentir una composició fosca, màgica i onírica plena d’elements que recordaven la natura. La percussió i la corda han estat protagonistes d’una peça en què s’ha materialitzat la sonoritat de la pluja, de la terra i dels petits elements que, com a metàfora, fan ballar la muntanya. Timón també ha jugat amb intensitats diferents per vestir un relat colpidor que ha seguit velocitats diverses durant el seu transcurs. Un recital que ha acabat amb un fort aplaudiment per part del públic.

Una obra amb dolor i mort

Per a la construcció de la peça, Timón va partir del capítol de ‘Les trompetes de la mort’ i va convertir el text en una mena de dialèctica sobre la individualitat i la col·lectivitat. El resultat és una obra que parla molt del dolor, la mort i la memòria. També és “una obra amb molta foscor” perquè reflecteix el moment actual i perquè “el dolor i la mort són el que són”.